Resultats de la cerca

Influït per l’impressionisme, s’inicià en la pintura 1908-10 i, amb l’aparició del simultaneisme i la dissociació de les formes, creà un nou art Nu baixant l’escala , 1912, museu d’art de Filadèlfia, que exposà a l' Armory Show Abandonà Europa el 1914 i es traslladà a Nova York, on creà els ready-made , quan valorà artísticament, com a antiart, objectes d’ús pràctic rodes de bicicleta, urinaris, etc Participà, amb Man Ray i FPicabia, a les manifestacions dadaistes de Nova York, i féu una pintura, síntesi de cubisme, futurisme i surrealisme La casada despullada pels seus celibataris 1915-23…

Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…

Es formà en l’ambient cultural i social del Milà posterior al Risorgimento, entre l’herència manzoniana i la rebellió de la scapigliatura , entre l’atenció pel socialisme humanitari i la inclinació pel verisme Fundà, amb Capuana, Boito i altres, la revista La Vita Nuova  i fou professor i secretari de l’Accademia Scientifico-letteraria d’aquella ciutat El Milà d’aquells anys començava la seva ascensió a metròpolis industrial i tenia un ritme de vida tranquil i gris, que De Marchi reflectí a Milano e i suoi dintorni 1881, Milanin Milanon 1902 i fins i tot a les seves obres millors Il cappello…

Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa precisa i de…

Format a Haarlem en el cercle de Dirk Bouts, tingué una primera etapa on, parallelament a la seva formació holandesa amb clars contactes amb l’obra de Geertgen tot Sint Jans, es manifesta la influència flamenca, en la línia dels Van Eyck i Van der Weyden Naixement, museu de Budapest Calvari, coll Thyssen, Lugano L’any 1484 s’establí a Bruges A partir d’aquell moment la seva producció fou marcada per l’estil de Memling provà, però, d’apartar-se d’aquest estil fred i conservador, per un intent de recerca psicològica en els seus personatges l' Arbre de Jessè, Louvre Jesús i la Mare de Déu ,…

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…

La finalitat del Cercle fou impulsar els estudis d’investigació i els de divulgació d’abast local i comarcal, així com organitzar reunions científiques, desenvolupar activitats culturals d’abast popular i instituir premis i ajuts En aquest sentit s’han desenvolupat els contactes i intercanvis amb les associacions, els collectius i els professionals que poden contribuir a un aprofundiment dels estudis locals, per tal de trencar l’aïllament en què acostumen a moure’s els investigadors i erudits locals El Cercle pertany al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona Les principals…

Fragments d’aquest estil apareixien en obres com salms, passions, lamentacions, magníficats, lletanies, etc Es diferencia del fals bordó francès en el fet que les quatre veus estan escrites, el cantus sol ser a la veu del tenor, predominen els acords en estat fonamental i l’escriptura és tipus nota contra nota sense els parallelismes de 4es i 6es Cap a la segona meitat del segle XVI s’abandonà la melodia salmòdica tot i que es mantingué l’estil d’harmonització També n’aparegueren d’instrumentals com els Fabordón y glosas d’A Cabezón, o els de D Ortiz A partir del segle XVII, fossin vocals o…

S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot produir un…

En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…