Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
sanxian
Música
Instrument cordòfon xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament ovalada i de fons pla, amb la taula harmònica feta de pell de serp, i un mànec llarg, claviller, i tres cordes, que es toca amb un plectre o amb les ungles de la mà dreta.
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435
el Mallol
Vila (500 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situada a l’esquerra del Gurn, prop del seu aiguabarreig amb el Fluvià, als vessants d’un turó, damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mallol, esmentat ja el 1176, que fou residència dels vescomtes de Bas.
L’església de Sant Just és esmentada al s XIV L’actual església parroquial Sant Bartomeu fou bastida, probablement, damunt la del castell, al s XVIII Fou la capital de l’antic terme de Sant Privat d’en Bas
teatina
Cristianisme
Membre de la congregació femenina de germanes de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fundada el 1583 per Úrsula Benincasa; segons l’espiritualitat dels teatins, s’encarregà de la seva direcció la congregació de pares de l’Oratori i aviat es dividiren en oblates o de vida activa i ermitanes o de vida contemplativa.
meteorologia espacial
Astronomia
Branca de l’astrofísica que estudia i tracta de predir les condicions del Sol i del vent solar, la magnetosfera, la ionosfera i la termosfera que poden influir en els sistemes tecnològics, tant a la superfície de la Terra com a l’espai, i suposar un risc per a la salut, en especial dels astronautes.
francolí
A l’edat mitjana i a la Catalunya Vella, dit de l’alou consistent en terres de masades emfitèutiques, de les quals el senyor directe només rebia els censos, però no tasques, braçatges ni altres emoluments i, en cas de transmissió del domini útil, només eren sotmeses al foriscapi i a la terça dels lluïsmes.
conferència de Casablanca
Conferència que tingué lloc a la ciutat de Casablanca (Marroc), durant la Segona Guerra Mundial, del 14 al 24 de gener de 1943, entre Churchill i Roosevelt, els quals decidiren la invasió d’Itàlia, la intensificació dels bombardeigs a Alemanya i l’exigència d’una capitulació sense condicions d’aquesta, d’Itàlia i del Japó.
dormitorer
Cristianisme
Canonge de la seu de Barcelona que a la processó de la nit del Dijous Sant duia, en memòria de les esglésies de la Santa Creu de Roma, de Jerusalem i de Barcelona, tres candeles, dues de les quals enceses i una apagada, per significar que la de Jerusalem era en poder dels infidels.
braquiolària
Zoologia
Larva dels asteroïdeus, semblant a la bipinnària, de la qual prové i de la qual es diferencia per la presència d’un òrgan adherent preoral, de gran superfície, format per tres prolongacions tentaculars curtes, que li permet de fixar-se sobre el substrat i seguir un desenvolupament bentònic, fins a arribar a la forma adulta.
sentència arbitral de Baiona
Història
Decisió formulada per Lluís XI de França, que actuava de jutge (23 d’abril de 1463), amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril i a Aragó 4 maig, no…