Resultats de la cerca

Inspirada en l’escola d’art de Francesc d’A Galí i relacionada amb el Projecte d’una escola d’artesans de belles arts d’Esteve Monegal, inicià la seva activitat a l’octubre del 1915 El seu objecte principal era de formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art L’ensenyament es canalitzava a través de quatre grans especialitats les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i la tapisseria, mitjançant les assignatures dibuix - color, escultura, història de l’art i geometria descriptiva - perspectiva - ombres, dirigides,…

Fill d’un organista, rebé del seu pare els primers coneixements musicals, i amplià els seus estudis a l’escola de l’Orquestra del príncep Ogiňki, a Plungẹ Del 1894 al 1899 estudià amb Z Noskowski a l’Institut de Música de Varsòvia, i el 1901 anà a Leipzig a estudiar contrapunt i composició amb S Jadassohn i C Reinecke Novament a Varsòvia, el 1902 ingressà a l’Escola de Dibuix de la ciutat, i dos anys més tard ho feu a l’Escola de Belles Arts En aquesta època es destacà per la seva activitat a favor del moviment nacional lituà, i fou director dels cors lituans de Varsòvia i…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es convertí en el compositor de bandes sonores més important del règim Entre les seves partitures cinematogràfiques…

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva producció…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva…

El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…

S’inicià professionalment els anys quaranta com a actriu teatral i, en el cinema, en produccions com Yo no me caso 1944, de Juan de Orduña o Los habitantes de la casa deshabitada 1946, de Gonzalo Delgrás, al costat de Fernando Fernán Gómez , amb qui estigué casada del 1945 al 1957 Feu gires teatrals per l’Estat espanyol, Europa i l’Amèrica Llatina interpretant sobretot obres del repertori clàssic i modern espanyol Es donà a conèixer com a cantant els anys cinquanta, però fins el 1966 no publicà el primer disc, María Dolores Pradera , que forma part d’una discografia d’una trentena llarga de…

Estudià belles arts, disseny, teatre i cinema a Barcelona Començà com a presentadora de sessions i conductora de tallers de cinema al final de la dècada del 1960 El 1968 entrà a formar part de COCICA de Miquel Porter i la seva dona Guillemette Huerre, que aplegà un estol de collaboradors provinents del camp dels cineclubs Al cap de dos anys, contribuí a la fundació del collectiu Drac Màgic, inspirat en el cineclub infantil Faroun Film de Mont-real Canadà, a més de collaborar en la revista Imagen y Sonido  1963-75 Després de diverses estades a París, Praga, Mont-real o Londres, en…

Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando 1833 Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851 És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat 1847-58, de les Peixateries 1858 i de la Casa de Beneficència i Hospital 1856 Professor de dibuix a les escoles de…

Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio  —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb…