Resultats de la cerca

Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Situació Perspectiva dels escassos vestigis d’aquest castell, mig confusos amb les roques i la vegetació que els envolta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest castell es troben dalt l’esperó rocós que s’alça darrere mateix del poble de la Farga de Moles, a la cruïlla dels camins procedents d’Andorra i de les valls de Sant Joan Fumat i de Civís Mapa 34-10215 Situació 31TCG733988 La Farga de Moles és el darrer poble que es troba abans de la frontera amb Andorra, al quilòmetre 9 de la C-145 Per arribar fins als vestigis del castell, primer cal travessar el riu Valira per qualsevol dels dos ponts…

No es coneix cap resta ni la ubicació del castell d’Espà, malgrat que la documentació sembla indicar que aquest va tenir una gran importància a l’edat mitjana El lloc de l’Espà surt ja esmentat documentalment el segle X, relacionat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà El 961 els marmessors del difunt Ava donen al monestir diverses propietats a l’Espà “ hoc quod habeo in ipsas Spatas ” i a l’any 983, l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç esmenta que el monestir tenia quatre masos al lloc esmentat “ ipsas Spatas ” La primera referència sobre el castell la trobem…

Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau , que apareix esmentat del 1128 al 1138, i un Berenguer de Pau , que vivia el 1073 i que hom suposava quadravi de Guillem de Pau mort vers el 1285, que el 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug I d’Empúries El 1329 el seu net, Guillem de Pau i d’Oms mort vers el 1338, era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne Rosselló, Cerdanya i Vallespir Sembla que fou de dos fills del seu fill Bernat de Pau mort en 1361/72, senyor de la baronia de Pau i de…

Situació La Torre de les Hores, l’element més important que ha pervingut del castell F Baltà La Torre de les Hores, l’antiga torre mestra del castell de Pals, és al cim del turó on va néixer la població de Pals, damunt una roca Des del turó s’albira tot el pla dels voltants, cobert antigament, en una bona part, d’aiguamolls i d’estanys Mapa 334M781 Situació 31TEG121469 Per anar-hi, cal deixar la carretera que va de Palafrugell a Torroella de Montgrí i aparcar el cotxe a l’entrada del nucli antic de la població de Pals i enfilar-se pel carrer Major, o per algun altre carrer, fins al cim del…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…

Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del segle XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble