Castell de la Bastida de Ponts (Anserall)

Situació

Perspectiva dels escassos vestigis d’aquest castell, mig confusos amb les roques i la vegetació que els envolta.

ECSA - A. Villaró

Les restes d’aquest castell es troben dalt l’esperó rocós que s’alça darrere mateix del poble de la Farga de Moles, a la cruïlla dels camins procedents d’Andorra i de les valls de Sant Joan Fumat i de Civís.

Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCG733988.

La Farga de Moles és el darrer poble que es troba abans de la frontera amb Andorra, al quilòmetre 9 de la C-145. Per arribar fins als vestigis del castell, primer cal travessar el riu Valira per qualsevol dels dos ponts que hi ha. Després, s’agafa la pista que va a Arduix i Argolell, que arrenca de la dreta d’una llosera, fins al primer revolt a l’esquerra, i des d’allí prendre un camí ample, excavat a la roca, que s’enfila fins a la carena. A dalt, hi ha un corriol que va cap a la dreta i deixa l’esperó rocós també a la dreta. Les restes del castell són a l’extrem de l’esperó. L’accés és especialment difícil per la gran quantitat de bardissa.

Història

El poble dit avui la Farga de Moles, just a la ratlla fronterera, abans era denominat Ponts, segons que consta a l’acta de consagració de la seva església, signada pel bisbe Radulf el 940. A la mateixa acta trobem la referència a una fortificació que es trobava al lloc, in locum vocitatum Pontes, ad illa Torre que dicitur.

Tot i que el poble de Ponts estava sota la jurisdicció dels Caboet, infeudat pel bisbe d’Urgell, no hi ha cap nova menció de la torre o la fortalesa de l’indret fins al memorial de greuges que el bisbe Ponç de Vilamur adreçà a Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona, al final de la primera meitat del segle XIII, arran dels conflictes entre el bisbat i els comtes de Foix, llavors hereus dels Castellbò i dels Caboet. En aquest memorial es retreu a Roger Bernat II de Foix la reedificació de la fortalesa de Ponts, que violava els drets episcopals. També s’hi expliciten les accions armades que els homes del comte de Foix exercien contra els viatgers que seguien el camí que pujava per la vall de la Valira cap a Andorra.

El 1260, la torre de Ponts fou donada per Roger IV de Foix al seu fill Roger Bernat III. De la mateixa manera, el 1262 Roger IV confià la custòdia de la torre a Bernat de Caramany.

El 18 de febrer de 1289, Roger Bernat III de Foix va vendre la Bastida de Ponts (castrum vocatum Bastida de Pontibus) a Donat d’Aguilar. Des d’aquest moment, l’indret serà conegut indistintament amb el nom de Bastida de Ponts o Bastida d’en Donat, tal com apareix al Spill. Els Aguilar continuaven essent senyors de la fortalesa, almenys fins a mitjan segle XIV. A partir del 1443 els Castellarnau consten com a senyors del castell, destruït pels francesos al segle XVII.

Castell

Només hi ha restes de dues parets que abraçaven la roca mare als vessants nord i sud de l’esperó. La del cantó sud és la més ben conservada, d’uns 3 m d’alçada màxima i uns 10 m de llargada. És molt difícil de resseguir-la: dóna al buit i les bardisses ho omplen tot. L’aparell és de pedra seca, molt bast; les pedres —esquistoses, del país— no són gens treballades.

La paret sud fa una corba, per a adaptar-se millor a la roca. A dalt de tot hi ha restes molt malmeses de paret de pedra seca, possiblement paravents fets pels pastors aprofitant les runes del castell.

Bibliografia

  • Baraut, 1977, núm. 2, pàgs. 33-42; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 262-1 263, not. 34; Tragó, 1982, pàg. 73; Baraut, 1986, doc. 30, pàgs. 91-93.