Resultats de la cerca

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886

Des del 1837 estudià amb Ludwig Berger l’antic professor de F Mendelssohn i més tard ingressà a l’Institut Reial per a la Música d’Església, on treballà amb August Wilhelm Bach i Eduard Grell Després de la seva graduació esdevingué professor de l’esmentat Institut A part la seva fama com a intèrpret i compositor de música per a piano i de cambra, fou conegut pels seus escrits de divulgació sobre la gran literatura pianística, que gaudiren d’una important difusió en el seu temps

El dret d’estatge és personal i intrasferible i faculta per a habitar gratuïtament la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense tenir obligació de contribuir a les despeses, càrregues, ni imposts que afectin l’edifici A les Pitiüses aquest dret comprèn cambra independent que es tanqui amb clau, l’entrada al porxo i a la cuina i l’ús del forn i del pou o cisterna de la casa

Ha combinat la seva tasca compositiva amb la d’instrumentista El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Les seves sardanes han estat sovint premiades en diversos concursos, i entre els títols més significatius cal destacar Pinzells de tramuntana , Impressions marineres , Formosa Sarai , Cavall Bernat i A Palmira Ha escrit igualment obres simfòniques per a cobla i cor - Suite op1 i Peralada 1285 , amdues estrenades l’any 1985- i música de cambra

Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer

Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra