Resultats de la cerca
Es mostren 1940 resultats
Eduard Zulueta i Ángel
Política
Dret
Advocat i polític.
Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a ministre d’Educació…
Ángel Jesús Acebes Paniagua
Polític castellà.
Llicenciat en dret, fou elegit regidor de la seva ciutat natal el 1987 i el 1991 alcalde pel Partido Popular El 1995 substituí Alberto Ruiz-Gallardón com a portaveu del PP al Senat Estret collaborador de José María Aznar López , el 1996 el substituí com a coordinador del partit, càrrec que exercí fins el 1999 Posteriorment fou ministre d’administracions públiques gener del 1999 - març del 2000, ministre de justícia març del 2000 - juliol del 2002 i ministre de l’interior juliol del 2002 fins el 2004 En aquest càrrec intensificà la pressió policial contra ETA i el seu entorn i al…
Antoni Pérez i Moya
Antoni Pérez i Moya
© Fototeca.cat
Música
Compositor, organista i director de cors.
Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona 1915-25 Fou director de l’Orfeó Montserrat 1919-36, l’ Orfeó de Sants 1925-55 i l’Orfeó de Santa Llúcia 1943-55 Fou fundador de la Schola Cantorum Universitària…
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica…
Francesc Pérez i Moragón
Literatura
Historiador de la literatura.
Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista L’Espill en la seva primera època, director del setmanari El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…
,
Antoni Moliner i Prada
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona 1981 i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès Entre els seus llibres destaquen Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 1983, Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843 1988, Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 1989, La Catalunya resistent a la dominació francesa 1989, guanyadora…
Alberto Núñez Feijóo

Alberto Núñez Feijóo
© Partido Popular
Política
Polític gallec.
Llicenciat en dret, el 1985 s’incorporà a l’administració gallega, i el 1991 fou designat secretari general tècnic de la Conselleria de Sanitat En guanyar José María Aznar López les eleccions generals 1993, treballà al Ministeri de Sanitat sota les ordres de José Romay Beccaría Posteriorment passà a dirigir l’empresa pública de correus El 2003 substituí el conseller d’Obres Públiques Xosé Cuiña a l’administració gallega, i el 2004 fou nomenat vicepresident de la Xunta de Galicia Després del pacte electoral del PSOE-PSE i el BNG, el qual motivà que el Partido Popular passés a l’…
Felipe Acedo Colunga
Història
Militar.
Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…
Elena Poniatowska

Elena Poniatowska
© Fundación Elena Poniatowska
Literatura
Periodista i narradora mexicana d’origen polonès i nascuda a França.
De nissaga aristocràtica, el seu nom de naixement és Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, i el seu pare era descendent directe del rei Estanislau II de Polònia En esclatar la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Mèxic S’inicià amb el recull de narracions Lilus Kikus 1954 La seva obra narrativa, propera al reportatge, té, entre els títols més importants, La noche de Tlatelolco 1970 i Nada, nadie 1987 En tots dos casos, a partir dels testimonis, reconstrueix, respectivament, la matança del 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures i els terratrèmols de l’…
Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Arxivística i biblioteconomia
Tractadista, tipògraf, dibuixant i bibliògraf.
S’inicià com a illuminador de naips més tard feu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es feu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les Arts del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina