Resultats de la cerca

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i conglomerats roigs i les…

És emprat per a la fabricació de mini i, barrejat amb el mateix mini, en la preparació de pintures antioxidants

Situació Mur est d’aquest castell de planta trapezoidal amb espitlleres, situat al nucli abandonat de Rúbies ECSA - J Bolòs Castell situat al poblet de Rúbies, gairebé al cim del Montsec de Rúbies, a l’extrem occidental d’aquesta serralada Hi ha una bona panoràmica sobre la vall d’Àger Mapa 33-12290 Situació 31TCG272545 Cal agafar la carretera asfaltada que surt de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig i, després, la pista de terra que porta a Santa Maria de Meià Havent seguit durant 2 km aquesta pista, cal prendre un camí carreter que, tot seguint el replà que hi ha a la part…

El linx pardina o ibèric L pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara Habita a les muntanyes i als boscs de la península Ibèrica El linx boreal L lynx, que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d’Europa, i habita al NE del continent El linx àrtic L canadiensis i el linx roig L rufus són endèmics de l’Amèrica del Nord L’any 2000 el linx ibèric entrà a la llista roja d’espècies amenaçades perquè de les 48 poblacions amb què comptava deu anys enrere, ja…

Incorporat a l’Exèrcit Roig 1939, es formà a l’escola militar de Groznyj Durant la Segona Guerra Mundial comandà unitats cuirassades en diversos fronts a l’URSS, i per les seves accions en combat rebé nombroses condecoracions En acabar la guerra, ascendí en la jerarquia militar fou successivament cap del districte militar de Kíev 1967, cap militar de l’exèrcit soviètic a la República Democràtica Alemanya 1969 i, finalment, cap de l’estat major de l’URSS 1971 Comandant militar del Pacte de Varsòvia, des d’aquest càrrec fou el principal exponent dels sectors de la cúpula soviètica…

Llicenciat en filologia catalana, és catedràtic de valencià a l’ensenyament mitjà i collabora en diversos mitjans de comunicació escrits El País , El Punt , L’Espill , Caràcters , El Temps , Levante Des del 1991 presideix l’Agrupació Borrianenca de Cultura La seva producció literària inclou diferents gèneres, entre els quals sobresurt l’assaig Entre altres guardons, ha rebut dos cops el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari amb Llum, més llum Andreu Alfaro 1998 i  Manuel Vicent o la frase feliç 2013, i també és autor de  L’única passió noble 2015, premis Ciutat de Benicarló de…

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…

Doctorat en psiquiatria 1947, fou director del Dispensari de Psiquiatria de Còrdova 1949-87 i catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de la mateixa ciutat des del 1983 Jubilat el 1987, actualment és professor emèrit de l’Escola Andalusa de Salut Pública i director de la Fundació Aula Castilla del Pino, creada el 1993 per promocionar la psiquiatria i que també assumeix la funció d’Institut d’Investigació Psicopatològica Ha publicat més de 30 obres sobre psiquiatria, entre les quals destaquen Fundamentos de antropología dialéctica 1969, La incomunicación 1970, Psicoanálisis y…

Adscrit al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, fou creat pel Reial decret llei 6/1996, de 7 de juny, de liberalització de les telecomunicacions El seu objecte, funcions i composició es modificaren arran de l’entrada en vigor de la llei 32/2003 general de telecomunicacions S’encarregava d’establir i supervisar les obligacions específiques que havien de complir els operadors, del foment de la competència en els mercats dels serveis audiovisuals i de la resolució de conflictes entre els operadors A més de les funcions esmentades, assignava la numeració telefònica als operadors i vetllava…

Santuari marià de la parròquia de Cambrils situat dins mateix de la població actual Hom li suposa un origen coetani al de la formació de la vila de Cambrils, a mitjan segle XII La primera notícia coneguda, però, és del 1214, quan l’arquebisbe Ramon de Rocabertí li feu una donació Es coneixen també bastants llegats testamentaris fets al segle XIII, com el de Guillem de Tarragona, el 1230 Un d’aquests llegats, del 1287, era destinat per a la construcció d’un cor D’aquesta mateixa època també es coneixen algunes fundacions de beneficis, i fins hi ha notícia que tingué el favor reial de Pere I,…