Resultats de la cerca

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…

Al sector muntanyós hi ha 100 ha de pins i unes 50 de matollar L’agricultura ocupa la part plana del terme 80% de la superfície, en la major part dedicada al secà 400 ha de tarongers i també d’hortalisses ametllers, garrofers i oliveres El regadiu 250 ha aprofita l’aigua de la font de Quart , que neix al peu de la Creu i que rega tots els municipis de les valls de Segó i també el d’Almenara Plana Baixa l’ordenació jurídica de la font data del 1437 i la comunitat de regants té la seu a Quart Les activitats industrials són limitades a les derivades de l’agricultura magatzems de taronges hi ha…

La capital és Khorog 11 800 h 1991 Limitada a l’E amb la Xina i al S i a l’W amb l’Afganistan La part occidental és més baixa i desmembrada les valls, profundes i angostes, són separades per serralades de 3 000-4 000 m d’altitud La part oriental és un altiplà molt alt amb valls planes El clima de la part occidental és moderadament continental temperatura mitjana de gener de -7,8°C, i de juliol de 22,2°C l’oriental és més freda i seca mitjana de gener de -19,6°C, i de juliol de 13°C Els rius de la part occidental, el P'andž i els seus afluents, són més cabalosos que els de la part…

La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…

Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents, d’altura…

En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd…

Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants orgànics En…

Defensa que s’inicià al Reus Deportiu, el 2001 fitxà pel FC Barcelona juvenil i les temporades 2002-04 fou suplent del primer equip, amb el qual guanyà dues Lligues 2003, 2004, una Copa del Rei 2003 i una Lliga europea 2004 Passà al Vila-seca 2004-05 i tornà al Reus 2005-07, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2007 Fou cedit al CP Vilanova 2007-08 i al CH Mataró 2008-09, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2009 La temporada 2009-10 tornà al Reus, amb el qual conquerí la Copa Continental 2010, la Copa Intercontinental 2010 i la Lliga 2011 La…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…

Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…