Resultats de la cerca

Reis de la taifa de Dénia Fou constituïda per Muǧāhid al-Muwaffaq , esclau amirita de Còrdova, estirp dels Banū Muǧāhid, a la mort del califa Musammad II 1010 Limitava inicialment amb Xàtiva, Oriola i Múrcia Muǧāhid, conquerí les Balears 1015 i intentà prendre Sardenya 1016 El regne de Dénia sembla que s’expandí fins a Tortosa vers el 1023, i que atacà per mar Barcelona 1018 El 1076, caigué a les mans del rei de Saragossa al-Muqtadir, i vers el 1090, i per dos anys, el Cid el sotmeté La taifa desaparegué amb la conquesta dels almoràvits vers el 1092 Culturalment, la cort de Dénia…

Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III

S'hi integraren o adscrigueren els centres dependents de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya de Tarragona, Reus i Tortosa El 2002 disposava de 10 centres, 8 a Tarragona i 2 a Reus, i era l’única Universitat de tot l’estat que oferia llicenciatura en enologia i graduat superior en arqueologia, disciplina en la qual destaca per les nombroses excavacions i iniciatives que ha dut a terme, com ara la creació d’un parc arqueològic al jaciment de l’abric Romaní Capellades el 1997, i l’Institut Nacional de recerca en arqueologia clàssica Per al curs…

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat…

El lloc de Vandellòs fou repoblat a partir del 1191, que Albert de Castellvell, senyor del castell de Tivissa, i el seu castlà, Arnau de Fenollar, atorgaren a Ramon de Riudoms el terme de Vandellòs perquè s’hi establissin dotze famílies L’església, dins el bisbat de Tortosa, es degué bastir poc després El seu rector ja es consigna en les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280 En la visita pastoral del bisbe Francesc de Poalac del 1314 l’església de Vandellòs apareix com a sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Tivissa N’era vicari Berenguer de Bonastre El temple…

L’actual església parroquial del poble de Benissanet, dedicada a sant Joan Baptista, fou edificada després del 1939 al mateix lloc que ocupava un temple anterior del segle XVIII Aquest, alhora, era el successor d’una església anterior El lloc de Benissanet és documentat per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple La parròquia de Benissanet podria tenir els seus precedents en una mesquita lliurada pels sarraïns després de la conquesta i que és consignada en una concòrdia entre el bisbe de Tortosa i el mestre del Temple datada entre els…

Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el…

Bernat Santalínea ~1360-1437 es formà a València i encapçalà després un important taller a Morella És autor de la creu processional de Traiguera Baix Maestrat, la creu de la catedral de Tortosa i la custòdia de Tronchón Aragó Potser fill seu fou Bartomeu Santalínea , actiu entre el 1412 i el 1449, autor del reliquiari de la Jana Baix Maestrat i d’un Sant Miquel a la catedral de València De la mateixa família seria Gaspar Santalínea s XVI, actiu a Morella, autor de les creus processionals d’Ares del Maestrat i de Vistabella del Maestrat i de la custòdia de Vinaròs Baix Maestrat

Casada amb un militar, hagué de separar-se'n durant la guerra del Francès i es refugià a casa d’uns parents, a Saragossa Allí sofrí el setge de les tropes franceses, durant el qual cooperà en la distribució de municions i queviures als defensors L’1 de juliol de 1808, al baluard del Portillo, restà sola davant un canó, els artillers del qual havien mort, i el disparà contra l’enemic, fet que li valgué l’admiració dels resistents i el grau d’oficial de l’exèrcit Empresonada pels francesos, s’escapà i, reunida amb el seu marit, lluità al seu costat a Tortosa i Vitòria