Resultats de la cerca

Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…

De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un cop mort Francesco Fou una…

Començà a estudiar piano a cinc anys Fou alumna de Samuel Rousseau i Simone Pié-Caussade al Conservatori de Música de París, on obtingué dos primers premis en harmonia i fuga i un segon premi en composició Abandonà el piano per l’orgue i l’any 1942 guanyà un premi del conservatori parisenc en aquest darrer instrument El mateix any quedà en segon lloc al Premi de Roma de Composició, gràcies al qual feu una estada de perfeccionament a Itàlia Es convertí en la primera dona que fou nomenada organista titular de la basílica del Sacré-Coeur de París 1945-1973 En 1948-55 impartí lliçons d’orgue al…

Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is…

Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després de quaranta…

Començà a practicar el beisbol l’any 1942 guiat per Andreu Pueyo Recorregué els camps de la Bordeta, del Sol de Baix, de l’Escola Industrial i de Piscines i Esports El 1948 ingressà a l’equip juvenil CB Hèrcules les Corts Jugà diversos partits amb l’equip que fou campió d’Espanya de la segona divisió 1951 Abandonà el beisbol el 1953, tot i que es mantingué vinculat al club El 1965 entrà a la junta directiva i en fou secretari general fins el 1987 El 1989 collaborà en la fundació del CB Diamant-Hèrcules Durant la dècada de 1970 entrà a la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS i en fou…

Cinturó negre setè dan de karate, s’inicià en la pràctica de judo i karate al gimnàs Yawara-II Al cap d’un any abandonà el judo Com a karateka guanyà la medalla de bronze en els Campionats del Món 1980 i assolí el títol de campió d’Europa en la modalitat kata 1983, quatre subcampionats 1980, 1981, 1982, 1986 i una medalla de bronze 1985 Es proclamà campió d’Espanya en la modalitat kata individual i per equips 1980 El 1978 començà a impartir classes de karate a Barcelona Fou jutge del tribunal de graus de la Reial Federació Espanyola de Karate També fou instructor estatal de defensa personal,…

Davanter, a Catalunya començà jugant amb el FC Internacional 1905-06 i el Català SC 1906-07 La temporada 1907-08 ingressà al FC Barcelona, del qual esdevingué capità Al final del 1911 abandonà el club blaugrana, juntament amb els germans Comamala, Quirante, Bru i d’altres, i fundaren el Casual SC, club que no entrà en competició fins a la temporada 1912-13 Per aquest motiu jugà amb el RCD Espanyol la temporada 1911-12, i la 1912-13 passà al Casual, que es dissolgué al final d’aquella temporada Aleshores retornà al Barcelona, amb el qual romangué fins a la temporada 1914-15 Sumant les seves…

Començà a jugar al collegi Immaculada Concepció d’Horta i s’incorporà a l’equip de promeses Segle XXI El 1998 fitxà per l’Universitari de Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria Després de dues temporades abandonà les pistes per dedicar-se a la moda, però al cap d’un any retornà Jugà al Verona d’Itàlia, a l’Universidad de la Laguna de Tenerife, al RC Celta de Vigo fins el 2005, al Mann Filter de Saragossa 2005, al CB San José de León 2007, al TTT Riga i a l’AEL Limassol 2009 Al febrer del 2010 s’incorporà al Ros Casares valencià, i guanyà el títol de Lliga El 2011 fitxà pel Pay d’…