Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
lumbrícids
Helmintologia
Família de cucs de la classe dels oligoquets que comprèn els anomenats cucs de terra.
nudictenis
Zoologia
Classe de l’embrancament dels ctenòfors, que comprèn formes sense tentacles i de faringe àmplia.
L’únic representant mediterrani és el didal Beroe ovata
policàrpiques
Botànica
Grup de dicotiledònies dialipètales que comprèn els ordres de les magnolials i de les ranals.
En certes sistemàtiques té categoria d’ordre
construcció naval
Transports
Branca de la indústria que comprèn el projecte i la construcció de vaixells ( indústria naval
).
En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèllics o decoratius Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions 22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom A l’edat mitjana, les fustes més emprades…
clitel·lats
Helmintologia
Grup d’anèl·lids format per aquells que tenen clitel; comprèn els oligoquets i els hirudinis.
camp de definició
Física
Regió de l’espai que comprèn tots els objectes visibles amb un instrument òptic determinat.
Si aquest treballa amb objectes situats a una distància finita, l’amplada del camp és mesurada per radi del cercle que conté els punts visibles d’un pla perpendicular a l’eix òptic que sigui situat a la distància en qüestió Si el sistema treballa amb objecte a l’infinit, el camp és mesurat per l’angle que determina la direcció del punt visible més extrem i el centre de la pupilla d’entrada, angle que és anomenat camp angular de l’instrument
camaleòntids

Camaleó del sistema muntanyós del Ruwenzori, a Uganda
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils saures, que comprèn individus de costums arborícoles, propis de les regions tropicals.
Gairebé totes les espècies són africanes, especialment de Madagascar Tenen un vòmer únic, i l’envà nasal no és en contacte amb l’orifici nasal Manquen de clavícules i d’interclavícules Les relacions de la família amb la resta dels saures són incertes alguns autors la inclouen en un grup a part i d’altres la consideren emparentada amb les iguanes i els gecos Són animals molt especialitzats, però amb caràcters anatòmics comuns a tots els saures primitius Els representants d’aquesta família són els camaleons
ascolíquens
Micologia
Gran grup de líquens que comprèn tots els que procedeixen de la liquenització d’ascomicets.
Gairebé tots tenen com a simbiont fúngic o un pirenomicet pirenolíquens o, els més, un discomicet discolíquens En conjunt, els ascolíquens representen la gran majoria dels líquens coneguts
balenoptèrids
Mastologia
Família de mamífers cetacis misticets que comprèn diverses espècies de balenes, anomenades més pròpiament rorquals.
Són animals de grans dimensions, de cap aplanat i ample, amb la mandíbula superior més curta que la inferior les barbes són més curtes i rígides que les dels balènids Tenen les primeres vèrtebres cervicals lliures Les aletes pectorals són llargues, i en tenen una de molt característica, l’aleta dorsal, present també en altres cetacis Sota el coll i el pit tenen uns grans plecs longitudinals
antilocàprids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils que comprèn actualment una sola espècie, l’antílop americà (Antilocapra americana).
Són animals remugants, amb característiques semblants a les dels cérvols, les cabres i els antílops Tenen uns 90 cm d’alçada, les orelles punxegudes i dretes i les banyes curtes i bifurcades cada any en muden l’estoig El pelatge és dens, de color bru daurat al dors i blanc al ventre A la gropa tenen una gran tofa de pèls llargs, de color blanc brillant, que poden desplegar voluntàriament La cua és curta Són animals gregaris i molt veloços, ben adaptats a viure a les praderies Són exclusivament nord-americans Bé que al començament del segle XX foren gairebé exterminats per les caceres, ja que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina