Resultats de la cerca
Es mostren 7155 resultats
Josep Maria Llopis i de Casades
Pintura
Pintor.
Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic
Mestre de Sogorb
Pintura
Nom amb el qual és conegut l’autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475
ducat d’Albufera
Història
Títol atorgat per Napoleó a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, el 1812, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoléon Suchet 1813-77 esdevingué segon duc d’Albufera El títol és conservat pels seus descendents Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del llac, que conservà fins a la retirada dels francesos de València 5 de juliol de 1813 Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges
Santa Maria de Monistrol (Rajadell)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva anteriorment pogué ser un petit monestir de tradició visigòtica El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1023 El 1292 són esmentats els altars de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica
Sant Salvador de l’Oluja Sobirana (les Oluges)
Art romànic
De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval
Santa Maria de l’Anunciació o de l’Hospital (Olesa de Bonesvalls)
Art romànic
Aquesta església és la capella de l’antic hospital d’Olesa de Bonesvalls, fundat el 1262 per Guillem de Cervelló Per aquest motiu també és coneguda com a Santa Maria de l’Hospital Es tracta d’un edifici de transició, però amb molt poca influència romànica que conserva vestigis de pintures murals del segle XIV Fou molt reformat al segle XVII i malmès el 1936 Actualment la capella es troba molt restaurada
Sant Pau de la Selva del Camp
Art romànic
Capella situada al carrer de Sant Pau Sembla que les primeres referències són del segle XIII 1235, tot i que tal com és ara es tracta d’un temple d’arcs apuntats, probablement del segle XIV Era situada al barri de Vilanova, extramurs del recinte murallat, en direcció a la riera En l’actualitat es troba en molt males condicions i de fet només es conserva la façana —malmesa i restaurada— i algun arc interior
Torre dels Teixells (Cambrils)
Art romànic
Torre de defensa bastida en la partida dels Teixells, a l’indret de l’actual mas Sant Rafael o dels Teixells De la torre medieval, no se’n té cap constància documental i fou substituïda per una nova torre al segle XVI El mas Sant Rafael és un mas fortificat d’estil renaixentista que conserva dues torres Durant l’edat mitjana, Teixells formà un petit terme autònom, bé que dependent del de Cambrils
Gregori V
Cristianisme
Nom que adoptà Brun de Caríntia en esdevenir papa (996-997 i 997-999).
Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió
Santa Magdalena del Mont
Santuari
Santuari del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Privat d’en Bas.
És situat als vessants nord-orientals del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X, que protegiren els comtes de Besalú i després els vescomtes de Bas, i que fou abandonat al segle XVI L’església conserva algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina