Resultats de la cerca
Es mostren 5210 resultats
desplaçament cap al vermell

Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
soteriologia
Religió
Cristianisme
Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.
És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin sentit Jesús es…
tible
tible
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble de característiques anàlogues a la tenora
.
Descendent, com aquesta, de les antigues xeremies, el seu nom complet seria xeremia tible Amb el flabiol i la cornamusa formava part de l’anomenada ‘cobla de tres quartants’, si bé l’instrument utilitzat en aquella època era de tipus bastant rústec —sovint anomenat tarota — i força comparable a la gralla Les millores aplicades per Turon a la tenora foren poc més tard introduïdes al tible El tible que hom troba a la cobla actual consta de tres peces, totes elles de fusta, generalment de ginjoler la peça superior i la central són les que contenen el sistema de claus, mentre que el pavelló o…
argó
Química
Element gasós, incolor, inodor i no tòxic, el més abundant dels gasos rars (gas noble).
La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’…
La Maquinista Terrestre i Marítima

Cartell de La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…
Santa Fe d’Esparraguera (Seva)
Situació Una vista de conjunt del castell i, a mà dreta, la casa per a la construcció de la qual hom aprofità els vestigis de la capella M Anglada Aquesta capella, els murs de la qual foren reaprofitats quan es construí l’actual masoveria homònima, es troba situada als peus del castell o domus d’Esparreguera El camí, doncs, per arribar-hi és el que hem indicat per al castell JVV Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva i més tard del castell del Brull, al lloc d’Esparreguera Els seus orígens foren els d’una capella vinculada a la domus d’…
Tombes del Coll de Mu (Peramola)
Art romànic
Situació Una de les tombes antropomorfes, integrada en la petita necròpolis, sota una balma de la roca del Corb ECSA - V Roca Aquestes tombes són situades sobre la Roca del Corb i la Mola de Sant Honorat Mapa 34-12291 Situació 31TCG563603 Per a poder accedir al lloc on hi ha les sepultures, cal seguir inicialment el mateix itinerari que mena a Sant Salvador del Corb, fins a arribar al coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la de Sant Honorat Les sepultures són a llevant, sota el coll, en una represa de la roca Cal baixar a peu fins a l’indret, car no hi ha cap camí concret que hi…
Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret (Lladorre)
Art romànic
Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que es reservava Hug de Sala, més trenta sous L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret , i el bisbe per la seva part havia de…
Santa Maria del castell de Castellgalí
Art romànic
Situació L’església es troba dintre mateix del recinte del castell Aquest edifici, esmentat el 1292, no degué passar d’ésser una capella castellera i, com a tal, vinculada al castell Església Planta, a escala 1200, de l’edifici, que dona una construcció menuda a base d’una nau tancada vers llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent De l’església, actualment només es conserven els fonaments de l’absis i els del mur de migjorn, el qual, segons semblen evidenciar les restes que hom pot veure, mostra tota la longitud del basament, ja que al final d’aquesta socolada hi ha uns blocs de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina