Resultats de la cerca
Es mostren 24815 resultats
dicarboxílic | dicarboxílica
dicarbonílic | dicarbonílica
Química
Dit del compost que conté dos grups carbonil en la molècula.
Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona 2,4-pentandiona, també…
diàclasi
Geologia
Fractura en una roca rígida sense desplaçament relatiu dels dos fragments.
Pot ésser originada per causes internes de la roca dessecació, hidratació, refredament o per causes externes terratrèmols, corbament de les capes Rarament, es forma una sola diàclasi, sinó que es formen famílies relacionades entre elles per l’origen i la direcció
dioptre
Física
Superfície que separa dos medis transparents de diferent índex de refracció.
Segons que la superfície sigui plana o esfèrica, hom parla de dioptres plans o de dioptres esfèrics
conjunció
Posicions relatives de la Terra i d’un planeta exterior, en conjunció, quadratura i oposició; i posicions relatives de la Terra i d’un planeta interior, en conjunció i elongació màxima (sempre respecte al Sol)
© Fototeca.cat
Astronomia
Posició relativa de dos astres quan tenen la mateixa ascensió recta.
Els planetes interiors poden ésser, respecte al Sol, en conjunció inferior Sol, planeta, Terra i aleshores són el punt més pròxim a la Terra, o en conjunció superior planeta, Sol, Terra, i aleshores són el punt més allunyat de la Terra
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
barraca
barraca valenciana
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís…
parell
Agronomia
Conjunt de dos bous, dos muls, o d’altres dues bèsties semblants, junyides per a treballar, especialment amb l’arada, o per a tirar un carro.
paronomàsia
Joc de paraules en què s’oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.