Resultats de la cerca

Per a tenir una idea al més aproximada possible de l'activitat industrial del territori català durant l'Alt Imperi, cal utilitzar totes les fonts —textuals i arqueològiques— que es tenen a mà Tot i això, fa l'efecte que la síntesi que es pot arribar a dibuixar no és ni equilibrada ni representativa, que moltes dades s'escapen del control dels investigadors i que d'altres que es tenen encara no s'han valorat adequadament Convé tenir-ho present en llegir aquestes línies Els textos fan esment, amb tota claredat, de l'habilitat especial dels emporitans en el teixit del lli que, en part, devia ser…

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…

Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…

La mort del pintor de la Seu d’Urgell Arnau Pintor el 1403 devia ser el principal motiu pel qual Jaume Gonçalbo, actiu a Barcelona el 1403, apareix els mesos següents com a pintor de la capital de l’Alt Urgell Les bones expectatives de futur que devia tenir l’artista en traslladar-se a la que, potser, era la seva vila natal es confirmen pel fet que en aquestes dates es casà amb Constança, filla de Pere de Nabiners i d’Elisenda, amb qui tingué un fill, el pintor Ramon Gonçalbo vegeu el capítol “Ramon Gonçalbo”, en aquest mateix volum, i dues filles, Constança i Elisenda Amb motiu d’aquest…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus…

Situació Vista del conjunt del mas Vilanova i l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA L’església de Sant Jaume és adossada al mas Vilanova, el qual és situat a la banda nord-oriental del terme, prop de la carretera d’Avinyó a Vic i a uns dos quilòmetres vers ponent del trencall on s’origina la carretera que mena a l’Estany i a Moià Long 2°04’54” - Lat 41°53’30” Hom hi pot anar des d’Avinyó emprenent la carretera que mena a Vic Poc després del quilòmetre 17 i a mà dreta, hi ha el trencall que porta al mas Vilanova, al qual és adossada l’església També s’hi pot anar des de Moià…

Situació Façana de l’antic casal dels Sanaüja, venut a la ciutat al final del segle XIV i reconstruït, i en bona part remodelat, l’any 1929 aprofitant les pedres antigues ECSA-JI Rodríguez Aquest edifici, el més representatiu del poder municipal, és situat al centre de la ciutat de Lleida, a la plaça del mateix nom, des d’on comença el Carrer Major JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 JRG Història El que seria en el futur el casal de la Paeria fou bastit al segle XIII per Arnau de Sanaüja, i seguí en mans d’aquesta família, senyora de les Borges Blanques, fins al 1342, any de la mort de…

Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…

Vida Fill d’un cerveser aficionat al violí que li estimulà des de ben petit el sentit musical, aviat pogué cultivar els seus dots i les seves habilitats amb el piano A vuit anys compongué una peça Galop que ja preludiava el seu interès per les danses populars Feu els seus estudis amb professors modestos, tot i que tingué com a mestre el filòleg J Jungmann, declarat nacionalista que li encengué la primera espurna del foc del nacionalisme txec No obstant això, en la seva formació predominà la tradició alemanya i també la italiana Pogué escoltar en directe pianistes com F Liszt i S Thalberg, i…

Vida Conegut generalment amb el sobrenom d’ el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François Couperin  el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat —orgue i clavicèmbal— amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, a París, càrrec que François ocupà en propietat el 1685, a l’edat de divuit anys El 1689 es casà amb Marie-Anne Ansault, amb qui…