Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Rafael Escobar i Martínez
Literatura catalana
Novel·lista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novella El 1991 aparegueren les novelles breus L’estel capgirat premi Vila de Crevillent 1990 i La dona menuda premi L’Encobert de Xàtiva 1991 Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset 1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992, la novella històrica L’últim muetzí 1994, premi Andròmina 1993, un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana 1994, Vent de bruixes 1994, La presó circular 1997, premi de literatura breu de Mislata 1996, Les veus de la…
Josep Valle Mas
Futbol
Futbolista i entrenador.
Començà amb l’equip de La Salle Bonanova i amb el Vilacortens abans d’ingressar a la Unió Esportiva de Sants 1935 Després de la Guerra Civil retornà al Sants 1939-40 i tot seguit fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà al juny del 1940 Jugava d’extrem en ambdós costats i romangué al club blaugrana fins la temporada 1947-48 Disputà 141 partits i marcà 49 gols Guanyà dues Lligues 1945, 1948, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Després jugà amb el Club Futbol Badalona 1948-50, la Unió Esportiva Sant Andreu 1950-52 i el Palamós Club de Futbol, on es retirà Formà part dues vegades de la…
Héctor Venteo Fernández
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià en el Sant Josep de Badalona, passà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1978-79 i la temporada 1979-80 jugà en l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria El 1981, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola, s’incorporà definitivament al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins el 1991 i guanyà quatre Copes d’Europa 1982-85, cinc Supercopes d’Europa 1982-86, una Recopa d’Europa 1987, una Copa Intercontinental 1983, tres Lligues 1982, 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 Després fitxà pel Club Esportiu Noia 1991…
Bot

Ermita de Sant Josep, a Bot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta, situat en un terreny muntanyós accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra dels Pesells.
Situació i presentació El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls, els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres A…
Unió Excursionista de Catalunya

Nil Bohigas i Enric Lucas, membres de la Unió Excursionista de Catalunya, obriren una via a la cara sud de l’Annapurna Central el 1984
© NIL BOHIGAS
Excursionisme
Entitat constituïda a Barcelona el 1931 amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona.
Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de…
,
Plana d’en Tarrida
Barri
Barri de l’antic municipi d’Horta (Barcelonès) que es creà a partir de la fundació de l’església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d’Horta.
Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament de segle XX
el Pla del Pou
Església
Caseria
Hostal
Caseria, antic hostal i església del municipi de Paterna (Horta del Nord), al NW de la vila, als altiplans (102 m alt.) que limiten el Camp de Túria amb l’Horta.
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble…
Shikoku
Illa
Illa del Japó.
Situada al SW de Honshū i separada d’aquesta per la mar Seto-naikai, al N, i el canal de Kii, a l’E, i de Kyūshū per l’estret de Bungo Al nord el relleu és feble, mentre que al S és més abrupte i elevat i ric en bosc Ishizuchi, 1 981 m Tsurugi, 1 955 m Costes altes i retallades que abriguen ports comercials i pesquers al S abunden les perles i coralls Clima calorós i humit, amb pluges monsòniques que donen una vegetació exuberant Hom hi conrea arròs, blat, ordi, batates, canya de sucre, tabac, productes d’horta i gran varietat de fruites, cítrics mandarines al vessant W Molt…
Sant Pere d’Albaida
Sant Pere d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, en el centre de la vall, amb un relleu suaument ondulat; per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals.
El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina