Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
carbonil metàl·lic

Carbonils metàl·lics més importants
©
Química
Complex metàl·lic que conté monòxid de carboni com a lligand.
La major part dels metalls de transició formen carbonils metàllics en aquests els metalls presenten un estat d’oxidació molt baix, que moltes vegades és igual a zero i fins i tot en alguns casos és negatiu, estat que conferiria a l’àtom del metall una densitat electrònica excessiva si no fos que el lligand CO n'accepta una part en els orbitals vacants que posseeix l’enllaç resultant adquireix així un caràcter de doble enllaç Hi ha carbonils polinuclears, que contenen dos o més àtoms de metall, en els quals el lligand CO pot fer de pont entre aquests, unint-s’hi sempre per l’àtom…
El mar
Literatura catalana
Novel·la de Blai Bonet, publicada el 1958.
Centrada en un sanatori de tuberculosos, aquesta primera novella de Blai Bonet ens explica, a través dels monòlegs de quatre personatges, una sèrie de fets que van passar durant una guerra civil i una dura postguerra no gaire imaginàries al poble imaginari d’Hostili Les veus més importants són les dels dos malalts, Manuel Tur i Andreu Ramallo, puntuades pels records de sor Francesca Luna, monja i zeladora, i Gabriel Caldentey, capellà El fet central de la novella és l’assassinat de don Eugeni Morell a mans d’Andreu Ramallo, protegit i amant seu La novella està dividida en 32 capítols,…
El cicle triàsic a la Depressió de l’Ebre
Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència de seccions de la conca de l’Ebre es…
transport
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una addició o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base de numeració utilitzada.
El transport també anomenat ròssec passa a la posició següent més significativa, on modifica el valor del càlcul en una o més unitats
mega-
Física
Forma prefixada del mot grec mégas (μέγας, ‘gran’) que en el sistema internacional d'unitats indica el múltiple d'una unitat igual a un milió de vegades (106) aquesta unitat.
teorema del residu
Matemàtiques
Teorema relacionat amb la divisibilitat de polinomis que estableix que el residu de la divisió d’un polinomi P(x) per un binomi x-a és igual al nombre P(a).
sol mitjà
Astronomia
Punt imaginari de l’esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l’equador celeste, amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable sobre l’eclíptica.
Aquest punt coincideix amb el sol veritable al punt Àries
interval de confiança
Matemàtiques
Donat un paràmetre p a estimar, interval [p1, p2] tal que la probabilitat que el valor veritable de p hi pertanyi és igual a un valor prefixat 1-α.
Els valors p 1 i p 2 són els límits de confiança i 1-α és el nivell o grau de confiança de l’estimació L’estimació és tant més bona com més petit és l’interval de confiança i més gran el grau de confiança
moment d’un vector respecte a un punt
Física
Donat un punt A i un vector v aplicat en un punt P, vector M igual al producte vectorial del vector AP pel vector v, és a dir, M = AP ∧ v
.
En el cas que el vector v representi una força, el vector M és anomenat moment de la força respecte al punt A Si en comptes d’un únic vector v hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte al punt A la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte al punt A En el cas particular que el sistema de forces sigui un parell de forces , el moment resultant és anomenat moment del parell El moment d’un parell té la propietat d’ésser el mateix, qualsevol que sigui el punt donat A
contraposició per desplaçament d’esmalts
Heràldica
En els folres potençat vair i vairat, oposició de les potences d’igual esmalt o de les peces de vair, respectivament, dues a dues, per llurs bases ( contrapotençat
, contravair
i contravairat
).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina