Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els centres visuals…
T
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix als principis relatius.
Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de principis relatius La figura T és al servei…
‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Governador de València (~800-823).
Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà…
Johann Gottfried von Herder
Educació
Filosofia
Filòsof, escriptor i pedagog alemany.
Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche…
Miguel Asín Palacios
Història
Erudit i arabista aragonès.
Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del…
Els hílids: reinetes
Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…
tràfic d’esclaus
Història
Sociologia
Transport de negres africans a Amèrica per a ésser venuts com a esclaus.
Malgrat que, dirigit a Europa, ja existia a la baixa edat mitjana, cobrà nou impuls amb el descobriment d’Amèrica Els portuguesos foren els primers a dedicar-s’hi, des de llurs possessions de Guinea i Angola ben aviat foren seguits per holandesos, francesos i anglesos, que obtingueren contractes d'asiento amb la monarquia hispànica i crearen l’anomenat tràfic triangular ruta comercial La lluita contra el tràfic d’esclaus té molta relació amb la lluita per l’abolició de l’esclavitud esclau Després de les prohibicions establertes per diferents països la Gran Bretanya, per exemple…
règim
Política
Conjunt d’institucions polítiques que constitueixen la forma de govern que ha adoptat un país per resoldre els seus problemes polítics.
Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris…
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…
sucrer | sucrera
Història
Oficis manuals
Persona que prepara i ven confitures i dolços.
Anomenat també confiter A Barcelona formaven un sol gremi amb els adroguers A València, foren erigits en collegi el 1644 A Perpinyà —on aparegueren el 1360 com a especiers— i a les poblacions menors, un mateix mercader era adroguer, sucrer i cerer Els sucrers venien espècies i productes colonials sucre, pebre, canyella, i des dels segles XVI-XVII, cacau El primer molí de xocolata establert a Barcelona 1665 era propietat del collegi d’adroguers i sucrers Aquest comerç produïa rivalitat amb els gremis de revenedors Els sucrers de les ciutats litorals compraven els productes als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina