Resultats de la cerca
Es mostren 7369 resultats
‘Abd al-Salam al-‘Uǧaylī
Literatura
Escriptor i polític sirià.
Estudià medicina i el 1947 fou elegit diputat Fins el 1962 ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals el de cultura i el d’afers estrangers Autor de diverses novelles Somrient entre llàgrimes, 1958 L’andana de la verge negra, 1960, interessants per les descripcions de temes passionals, escriví, també, contes La filla de la bruixa , 1948 Contes de viatge , 1954, i poesia La nit i les estrelles, 1951
Vicent Gay i Forner
Història
Comunicació
Publicista i polític.
Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39
José García de León y Pizarro
Història
Polític castellà.
Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència 1812-13, però fou destituït per la seva oposició a Wellington Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França 1823, d’on tornà el 1830 Deixà unes Memorias publicades en 1894-97, d’un gran interès
Calixto García Iñíguez
Història
Militar
Militar cubà.
Lluità contra els espanyols durant la guerra dels Deu Anys 1868-78, i aviat es distingí com un dels millors capitosts independentistes Fou capturat i desterrat a Espanya el 1873, i un altre cop el 1880, després d’un desembarcament, fallit, a l’illa El 1895 tornà a Cuba, collaborà amb els nord-americans i ocupà Santiago de Cuba Morí mentre negociava l’autonomia de Cuba amb els EUA
Francesc IV de Mòdena
Història
Duc de Mòdena i de Reggio (1814-46).
Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla
Bartomeu Forners
Filosofia
Cristianisme
Franciscà i lul·lista.
Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou i a Magúncia, amb Salzinger Ocupà una càtedra lulliana a la Universitat de Mallorca, i posteriorment fou nomenat lector de la de Salamanca, on fundà un nucli lullià Defensà l’origen diví de la doctrina lulliana És autor de Liber apologeticus artis magnae BRaymundi Lullii Salamanca, 1746, d’una versió castellana de la Doctrina pueril de Llull i d’una introducció a l’art lulliana
notació quironòmica
Música
Notació en què els neumes serveixen tan sols d’ajut memorístic al cantor, que coneix la melodia d’antuvi.
Equival a la notació neumàtica in campo aperto o escrita en un espai desproveït de línies horitzontals El seu nom deriva del grec i es refereix als gestos de les mans del director del cor, que se suposa que són els que tracten de reproduir els neumes La ciència que s’ocupa de la interpretació d’aquests darrers en funció del seu traçat rep el nom de semiologia
Morris Raphael Cohen
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor al City College de Nova York Format sota Josiah Royce i William James, formulà el principi de la polaritat, segons el qual, per a la determinació conceptual dels fenòmens, hom necessita la confluència d’elements oposats S'ocupà també de problemes d’ètica i de filosofia política i propugnà una normativitat d’aplicació situacional Les seves obres principals són Reason and Nature 1931 i Law and the Social Order 1933
Francesc Carreu i Costa
Història del dret
Advocat.
Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell
Jiang Qing
Història
Política
Política xinesa.
Féu cinema 1934-38 i el 1937 s’afilià al partit comunista Casada amb Mao Zedong 1939-76, ocupà diversos càrrecs politicoculturals Figura destacada de la Revolució Cultural , el 1969 esdevingué membre del politburó Mort Mao Zedong, fou detinguda 1976 i processada Banda dels Quatre Condemnada a mort 1981, el 1983 li fou commutada la pena per la de cadena perpètua És autora d’algunes òperes i d’altres composicions musicals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina