Resultats de la cerca

Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…

Estudià a Milà, i debutà com a director el 1870, a Brescia El 1893 dirigí l’estrena de Falstaff , de Verdi, a Milà Féu tournées per Europa i l’Amèrica del Sud En 1890-91 dirigí òperes al Liceu, de Barcelona, i el 1903 hi presentà la seva òpera Lorenza , que havia estrenat a Nàpols el 1901

Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de Donatoni i Castiglioni i debutà com a director el 1979 Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins el 1995 Durant el mateix període fou principal director invitat de la Philarmonia de Londres, formació amb la qual debutà a Barcelona, el 1987 El 1992 es convertí en el desè titular de la prestigiosa Filharmònica de…

Alumne del Real Conservatorio de Madrid i de la Musikhochschule de Frankfurt, on estudià amb Hans Zender, és un dels noms més destacats de la seva generació Ha rebut diversos premis internacionals de composició, com ara l’Ernst von Siemens 2000 i el Nacional de Música 2004 Les seves obres han estat interpretades per tot Europa i ha estat convidat especial del Festival de Tardor de Varsòvia 2008 Entre les seves obres destaquen les òperes Gramma, estrenada a Munic al maig del 2006, El viaje a Simorgh , basada en la novela de Juan Goytisolo, i Las virtudes del pájaro solitario , estrenada al…

Fou deixeble de FDonatoni Director des del 1973 del grup Koan de Madrid, conjunt instrumental dedicat a interpretar obres actuals des del 2000, també és director de l’Orquesta de la Comunidad Autónoma de Madrid Algunes obres seves són Abhava , per a guitarra i cinta magnetofònica 1972, Homenaje a Cortázar , per a veu i quatre instruments 1971, i Cum plenus forem enthusiasmo , per a viola de mà i deu instruments 1973

Estudià a la seva ciutat natal i al Royal College of Music El 1973 fundà un conjunt de música amb instruments antics, l’English Concert, que compaginà amb la seva carrera com a clavecinista

El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder

Estudià als conservatoris de Niça i de París, ciutat en la qual freqüentà els cercles de Cocteau, Picasso, Mauriac i Poulenc Collaborà amb Pau Casals a Prada Entre 1971-73 fou director de la Bournemouth Sinfonietta Compositors com Hindemith, Poulenc i Françaix li han dedicat diverses obres

Estudià a la Royal Academy of Music, dirigí The New Quaterly Musical Review i fou professor de música a la Universitat de Birmingham 1908-33 Compongué una gran quantitat d’obres òperes, oratoris Omar Kháyyám, la seva obra magna, poemes simfònics, ballets, sonates violí, violoncel, música per a piano, per a cor sol, cançons, etc A més, edità obres de piano de John Bull, de William Byrd i de Giles Farnaby i algunes antologies

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla