Resultats de la cerca
Es mostren 20014 resultats
Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Associació que agrupa aquests professionals, vetlla pels seus interessos i els representa davant de l’Administració.
El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…
Unió Evangèlica
Història
Coalició formada el 1608 pels prínceps protestants de l’Imperi, sota la direcció de Frederic IV.
Sorgí amb l’intent de defensar les secularitzacions i de posar fi al domini catòlic dels Habsburg Tingué el suport de França, Anglaterra i els Països Baixos Fou dissolta el 1621
comtat de la Riba i Picamoixons
Història
Títol concedit el 1847 al tinent general Manuel Bretón
pels seus mèrits militars contra els carlins.
Ha passat als Plana
cos mucós de Malpighi
Biologia
Capa profunda de l’epidermis, blanca, espessa i turgent, constituïda pels estrats basal, espinós i granulós.
Lliçà d’Amunt
L’església parroquial de Lliçà d’Amunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels contraforts E de les serralades que tanquen la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…
gramalla
Història
Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València; els de Barcelona a partir de mitjan segle XIV s’obligaren que fossin d’un sol color i amb pèl a les gires (1349).
Segons el caràcter de les solemnitats i al llarg del temps, el color canvià, així com el tipus de roba Al segle XVII fou recoberta, seguint la moda de l’època, amb gorgeres i llaçades Arribà a ésser com un símbol de la dignitat municipal, i com a tal fou suprimida per Felip V el 1707 a València i el 1714 a Barcelona, en implantar les noves autoritats municipals
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Civitavecchia
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, vora de la mar Tirrena.
Nucli industrial ciment, sabó i licors drassanes i centre comercial el port fa l’aprovisionament de Roma i és el punt principal d’enllaç amb Sardenya Anomenada pels romans Centum Cellae, fou important gràcies al port construït per Trajà Ocupada pels bizantins 553 i pels àrabs 828, caigué posteriorment a mans de diversos senyors feudals fins que fou controlada totalment pel papat 1431 i esdevingué el port principal dels Estats Pontificis Del 1849 al 1870 restà ocupada pels francesos
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el segle III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament…
Bèlgica

Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina