Resultats de la cerca
Es mostren 3765 resultats
comtat de Móra
Història
Títol concedit pel papa Lleó XIII el 1894 a Concepción Fernández y del Olmo, vídua de Gonçal Móra i Riera, àvia de la reina Fabiola de Bèlgica.
Continua en els Móra, marquesos de Casa Riera
Dins el darrer blau
Literatura catalana
Novel·la de Carme Riera, publicada l’any 1994.
El tema de la novella són els processos inquisitorials que l’any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l’illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps A Dins del darrer blau , doncs, es narra la frustració d’un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d’una ventada El context històric de l’obra s’emmarca en el regne d’Espanya del final del s XVII, sota el desgovern del darrer rei de la casa d’Àustria —el vergonyant Carles II— i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l’actitud intolerant de l…
Josep Joan Bigas i Luna

Josep Joan Bigas i Luna (2011)
Rastrojo (Wikimedia Commons)
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, més conegut per Bigas Luna.
Format a les escoles Eina i Elisava, de les quals fou també professor a la primera meitat dels anys setanta, s’inicià en el disseny industrial i la publicitat L’any 1969 fundà l’estudi i la botiga GRIS associat amb Carles Riart, amb el qual presentà dissenys a Barcelona i Londres, i aconseguí diversos premis de disseny, entre els quals destaca un premi Delta d’Or 1970 Féu també diverses exposicions de pintura, art que conreà al llarg de la seva vida en etapes diverses A la meitat dels anys setanta passà al cinema, on debutà amb Tatuaje 1976, un film d’encàrrec Posteriorment rodà diversos…
Illa Flaubert
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1990.
Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…
Ordis
Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (Ordis)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…
Ardenya
Poble
Poble del municipi de la Riera de Gaià (Tarragonès) situat a 40 m d’altitud, a l’esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi.
Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona
Els déus inaccessibles
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1987.
Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…
Toralles
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), a l’esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d’Ogassa.
Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles , del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
Aguilar de Segarra

El barri del Raval, a Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…
Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès, a la vall mitjana de la riera de Relat.
Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina