Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Eduard Sanahuja i Yll
Literatura catalana
Poeta.
Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987, En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de…
,
García Gil Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
El 1632 fou nomenat bisbe de Barcelona Com a tal, convocà i presidí els sínodes del 1634, 1635, 1636 i 1638 Davant les violències i els sacrilegis comesos per les tropes castellanes al Principat, féu instruir procés als responsables i n'excomunicà els caps militars En esclatar la revolta del Corpus de Sang 1640, juntament amb els bisbes de Vic i d’Urgell, pogué evitar que fos cremat el palau del lloctinent, comte de Santa Coloma, però fou del parer que aquest no havia de fugir davant la insurrecció Assassinat aquest i mort el duc de Cardona, successor seu, el govern de Madrid el…
Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Noble i eclesiàstic de la cort de Felip IV de Castella, fill del duc de Cardona i de Sogorb, Enric d’Aragó.
Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’…
colibacil
Biologia
Nom usual de l’Escherichia coli, bacil de la família de les enterobacteriàcies, curt, gramnegatiu, generalment mòbil amb cilis perítrics, que fermenta la glucosa i la lactosa amb producció de gas.
La prova IMVIC és ++ -- És hoste habitual del tracte intestinal humà i del d’alguns animals de sang calenta, d’on passa a les aigües residuals, que eventualment poden contaminar les de beguda colimetria Algunes soques són patogèniques, responsables de les gastroenteritis infantils unes altres poden ésser-ho en travessar la paret intestinal afeblida per alguna causa, i produeixen infeccions generals o bé localitzades a les vies urinàries, a les últimes parts del budell, colecistitis, etc La seva estructura antigènica és molt complexa, puix que pot posseir antígens somàtics O i…
acne

De dalt a baix, formació de l’acne
© Fototeca.cat
Patologia humana
Afecció de l’aparell pilosebaci, motivada per una infecció dels barbs o per una inflamació de les glàndules sebàcies, que produeix lesions sobreelevades i pustuloses.
L' acne comuna és deguda a irregularitats endocrines que, en provocar un augment de la quantitat de certes substàncies hormonals circulants en la sang, alteren el capteniment de l’aparell pilosebaci Apareix primordialment a la pubertat i en els anys de la primera joventut, i cedeix espontàniament una vegada arriba la maduresa L' acne pustulosa , l' acne indurada , l' acne flegmonosa o l' acne excoriada són variants de l’acne comuna en les quals ha aparegut, de més a més, un procés pustulós, d’induració, flegmonós o d’excoriació Amb quadres clínics diferents, i també per causes…
diarrea dels viatgers
Patologia humana
Diarrea freqüent en els viatges a països subdesenvolupats, sobretot els tropicals, a causa de la baixa higiene ambiental.
Hi estan més exposades les persones immunodeprimides i les que han estat sotmeses a cirurgia gàstrica o intestinal o tenen una disminució de la secreció àcida gàstrica L’etiologia més freqüent són les infeccions bacterianes i en menor proporció les degudes a protozous o virus Acostuma a presentar un quadre clínic lleu, però en alguns casos es pot complicar amb presència de sang i moc a la femta com a signe de lesió de la mucosa intestinal i necessita un diagnòstic etiològic i un tractament més acurat Es pot encomanar a través del menjar i la fruita per tant, cal prendre mesures profilàctiques…
gota
Patologia humana
Malaltia caracteritzada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic en les articulacions, els tendons i el teixit intersticial del ronyó.
Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants en les vies urinàries es formen càlculs causants de còlics nefrítics i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines En la gota aguda resulten…
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’…
ducat d’Anjou

Armes dels ducs d’Anjou
Història
Títol donat per Joan II de França el 1384 sobre l’antic comtat d’Anjou al seu fill Lluís (mort el 1384), que fou el fundador de la tercera dinastia angevina, la qual no pogué fer valer els seus drets sobre el regne de Nàpols, però regnà sobre Anjou, el Maine i Provença.
El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord…
El que cal saber de l’hipoparatiroïdisme
Patologia humana
És anomenat hipoparatiroïdisme un dèficit en la secreció d’hormona paratiroidal, que genera una disminució en els nivells de calci sanguini i comporta diverses repercussions orgàniques Una disminució important de la concentració de calci en la sang provoca una crisi de tetània, caracteritzada per contraccions musculars espasmòdiques generalitzades, que requereix atenció immediata La causa més comuna de l’hipoparatiroïdisme és un tractament efectuat per a solucionar un hipertiroïdisme o un càncer de tiroides, ja que en irradiar o sobretot extirpar aquesta glàndula es poden…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina