Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Sant Llorenç de Binixems
Església
Església del terme municipal d’Alaior (Menorca), antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca.
Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca 1303 i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889
Sant Jaume de Viladrover
Caseria
Caseria del municipi del Brull (Osona), de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.
Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual
Santa Llúcia de Mur
Priorat
Antic priorat del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat a l’W de la vila, al despoblat homònim.
El priorat de Santa Llúcia de Mur , dependent de la collegiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la collegiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia En la seva església es reuniren al segle XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur
Sanç
Antic poble
Antic poble del municipi de l’Énova (Ribera Alta), bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven En feu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Rals, de València el 1646 tenia 17 veïns L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria d’Énova Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç
la Miranda
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada el 1950 tenia prop d’un centenar de torres S'ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer hi ha algunes barraques, també L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà
les Comes
Caseria
Caseria del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), a l’antic terme del Vilar, vora la riera de Rellinars.
Al costat esquerre del Llobregat es localitzen les colònies industrials —amb les installacions industrials corresponents i els edificis d’habitatge i de serveis propis d’aquesta peculiar forma de població— canviaren l’estampa física i les formes de vida ancestrals, inserint en l’antic poble pagès els moderns barris fabrils El nucli tenia 56 h el 2001
dret de la pella
Història
Un dels imposts medievals permanents de la ciutat de Barcelona, que gravava la compravenda en subhasta de roba usada.
Fou creat el 1330, amb motiu de la guerra amb Gènova Es repartia entre comprador i venedor Tenia un rendiment feble, que baixà com els altres impostos, durant el segle XV En els primers temps de la seva creació comprenia també els draps de llana i fustanys no confeccionats i llana filada, que després foren gravats per altres drets
sala de ‘millones’
Història
Comissió permanent de les corts castellanes creada, al final del segle XVI, per a recaptar el nou impost per milions de ducats, integrada per membres de les corts.
El 1694, quan fou suprimida la diputació del regne de Castella, se'n considerà continuadora Al segle XVIII tenia sis diputats titulars —un per Catalunya i Mallorca des del 1767—, un de suplent i tres de supernumeraris Perdurà fins el 1834 amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de nou a les corts generals
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
hetera
Història
Entre els grecs antics, cortesana d’un nivell cultural i artístic en general força elevat.
Com que el paper de la muller legítima tenia un relleu escàs en el si de la família, les heteres tingueren un paper important en la societat grega sobretot a Atenes i gaudiren d’una notable consideració per llur refinament estètic i espiritual Aspàsia, Thaïs, Friné, la model d’Apelles i de Praxíteles, en són exemples cèlebres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina