Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
Construcció del puig de les Forques o del puig d’Espill (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base ECSA - E Carreras La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 51,6” N - Long 3° 6’ 31,2” E S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes JBH Història L’historiador rossellonès JA Alart ja situà encertadament al…
La Roca (Terrades)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una…
Metabolisme de l’alcohol
Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang Als 5 minuts de la seva…
Becut
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
el Turonell
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont (Garrotxa), travessa de N a S el terme de Sant Joan les Fonts i desguassa al seu col·lector sota el promontori basàltic de Castellfollit de la Roca.
llumenera
Electrònica i informàtica
Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, i una barreta que el travessa en sentit vertical proveïda d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta
camp clar
Física
Tècnica d’il·luminació utilitzada en microscòpia, en la qual l’objectiu recull no solament la llum que travessa la preparació sinó també els raigs que no la travessen, de manera que, a causa de la seva opacitat, la preparació és vista sempre més fosca que el camp.
flascó rentador
Química
Vas cilíndric o esfèric proveït de dos tubs, un dels quals travessa just el tap, i l’altre, que arriba fins al fons del vas, serveix per a injectar el gas a dissoldre o a rentar, fent-lo bombollejar a través del líquid contingut en el vas.
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
Almacelles

Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina