Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia. Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim. Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang. Als 5 minuts de la seva ingestió, ja pot ésser determinada la presència d’alcohol en la sang.
Un cop incorporat a l’organisme, l’eliminació de l’alcohol és progressiva i es produeix per diverses vies. Només una petita quantitat, menys d’un 5% del total, és eliminat de l’organisme sense sofrir transformacions prèvies: una part travessa els alvèols pulmonars i és eliminada a través de la respiració, una altra és filtrada pels ronyons i eliminada a través de l’orina i una altra porció és eliminada a través de la suor secretada en la pell per les glàndules sudorípares. La resta, al voltant del 95% del total, és específicament metabolitzada a nivell del fetge; en el teixit hepàtic l’etanol sofreix un procés d’oxidació, que dóna lloc a la formació d’acetaldehid, substància que pot ésser metabolitzada en el fetge mateix o bé en altres teixits i donar lloc a la formació d’acetat i, per la posterior oxidació d’aquest, a diòxid de carboni i aigua. En el procés de metabolització de l’alcohol s’allibera una energia aproximadament de 7 quilocalories per g d’alcohol etílic. En la pràctica, aquest mecanisme de degradació de l’alcohol es desenvolupa a una velocitat màxima més o menys fixa i es calcula que el fetge d’un home adult sa és capaç de metabolitzar prop d’1 g d’alcohol per kg de pes i per dia; en la dona la capacitat de metabolització és més petita i en els nens encara més reduïda.
Atès que l’alcohol és absorbit ràpidament, però és metabolitzat pel fetge a una velocitat més o menys fixa, després de la ingestió d’una beguda alcohòlica i de la seva absorció en el tub digestiu, l’alcohol passa a estar present en la sang i se’n pot determinar la concentració. La concentració d’alcohol en la sang s’anomena alcoholèmia, el paràmetre més utilitzat a l’hora de mesurar els efectes de l’alcohol en l’organisme; per tal com es tracta d’una concentració, l’alcoholèmia pot ésser expressada de diferents maneres: per la quantitat de mil·lilitres d’alcohol presents en un litre de sang (ml/1), per la quantitat de ml d’alcohol presents en 100 ce de sang, en tant per cent (%), o bé en g d’alcohol per litre de sang (g/1). Com que la presència d’alcohol en la sang no és natural, si una persona no beu begudes alcohòliques, l’alcoholèmia serà nul·la, és a dir, de 0 g/1; a mesura que hom beu, l’alcoholèmia anirà pujant.
Si una persona pren begudes alcohòliques amb l’estómac buit —és a dir, sense que hagi ingerit abans aliments—, l’alcohol comença a ésser absorbit en uns pocs minuts i es verifica un ascens ràpid de l’alcoholèmia (més gran o més petit, segons la quantitat d’alcohol ingerida); i a mesura que sigui metabolitzat en el fetge, l’alcoholèmia baixa a poc a poc. Quan s’han ingerit prèviament aliments, l’arribada de l’alcohol a l’intestí prim triga més, per la qual cosa la seva absorció és més lenta; així, doncs, l’alcoholèmia no pujarà tant, es mantindrà en nivells estables durant un cert temps i després baixarà progressivament. Però si abans que sigui eliminat del tot, es tornen a prendre begudes alcohòliques, l’alcoholèmia arribarà a nivells cada cop més alts, al mateix temps que se superi la velocitat d’eliminació hepàtica.