Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
estampida
Literatura
Música
Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments o puncta, amb conclusions diferents: suspensiva o oberta i concloent o tancada.
És l’exemple més antic conservat de música instrumental amb notació musical L’estampida esdevingué molt aviat un gènere textual com els altres, cantat però no ballat Es destaquen per llur bellesa Kalenda maia , de Raimbaut de Vaqueiras ~1200, l' Estampie royale s XIV i algunes estampides de Cerverí de Girona
interconnexió
Electrònica i informàtica
Connexió entre dos o més circuits o dispositius elèctrics, especialment en les xarxes de conducció i distribució d’energia elèctrica per tal de compensar manques o excessos d’energia a hores o èpoques determinades.
hemeralopia
Oftalmologia
Alteració visual que consisteix en una disminució o en una anul·lació gairebé total de la visió durant la nit o en una llum crepuscular o poc intensa. És anomenada també ceguetat nocturna o crepuscular
.
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
barraca
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, serveix de refugi o habitatge per al guardià nocturn o barraquer, o de petita oficina per a l’encarregat o el representant del constructor.
delicte continuat
Dret penal
Pluralitat d’accions o omissions que ofenen un subjecte o més d’un i infringeixen el mateix precepte penal o altres semblants, realitzades en execució d’un pla preconcebut o aprofitant la mateixa ocasió.
dieta Dukan
Dietètica
Alimentació
Proposta o mètode d’aprimament ideat pel francès Pierre Dukan que es basa en una ingesta elevada d’aliments rics en proteïnes d’origen animal distribuïts en 4 fases, unes etapes creades per l’autor i sense criteri lògic ni científic que les recolzi.
La informació sobre els passos a seguir quan se segueix aquesta dieta prové del llibre que ha escrit el mateix Dukan, així com del seu web Malgrat que ha tingut molts lectors i seguidors, la comunitat sanitària i científica considera aquesta dieta com a ineficaç, fraudulenta i potencialment perillosa, ja que no existeix cap estudi científic que recolzi la seva eficàcia ni seguretat, perquè compleix les característiques que defineixen les dietes fraudulentes o miracle i per la illegalitat d’algunes de les afirmacions que es fan tant en el llibre com en el web
dieta
Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el…
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones,…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…