Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
bregadores
Indústria tèxtil
Banc de fusta amb dues o més canals longitudinals a la seva superfície dins les quals encaixa una peça empiulada per un cap que hom fa moure alternativament amunt i avall; és emprat per a bregar el cànem i el lli.
les Planes d’Hostoles
les Planes d’Hostoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector septentrional del terme…
la Noguera
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…
Mediona
Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El cap de municipi és Sant Joan de Mediona Altres nuclis…
Incendi i altres catàstrofes
Les urgències mèdiques es poden produir com a resultat de catàstrofes, és a dir, situacions en què s’altera greument l’entorn físic i com a conseqüència d’això es posa en perill la integritat de les persones que es troben a prop La protecció i l’assistència de la població en aquestes situacions és una responsabilitat de cossos especialitzats, com ara els bombers, les forces de seguretat i els serveis de protecció civil Tanmateix, mentre no rebi l’ajuda d’aquests serveis, qualsevol persona pot emprendre algunes mesures útils per a preservar la pròpia salut i la de les altres persones que…
pla de Tor
Pla de la vall de l’Unhòla, a la capçalera, aigua avall de l’estany de Liat, situat al límit dels termes de Viella i de Salardú (Vall d’Aran), a l’indret on el riu desapareix i ressorgeix al güell de Tor
.
Orbeta
Caseria
Caseria del municipi d’Orba (Marina Alta) situada a llevant de la vila, a la capçalera del barranc d’Orbeta, que neix als vessants septentrionals del tossal Gros de Segili i aflueix per la dreta al Girona, aigua avall del molí de Negrals.
castell de Montpalau
Un aspecte de l’antiga fortificació de Montpalau, a Arguelaguer (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi d’Argelaguer (Garrotxa), les ruïnes del qual s’alcen damunt la riba dreta del Fluvià, al S del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l’antic terme de Palau de Montagut o Palau d’Avall
).
La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d’Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva Inicialment el castell depengué del de Sales el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer
séquia d’en Marc
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, derivada del riu d’Alcoi, que pren l’aigua a l’assut d’en Marc, aigua avall de l’assut d’Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l’aigua sobrant del qual recull.
Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant
àguila
Heràldica
Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i arpes separades, i la cua baixa i escampada cap avall.
Quan en un escut n'hi ha més de tres, es dibuixen més petites i són anomenades aguiletes