Les urgències mèdiques es poden produir com a resultat de catàstrofes, és a dir, situacions en què s’altera greument l’entorn físic i com a conseqüència d’això es posa en perill la integritat de les persones que es troben a prop. La protecció i l’assistència de la població en aquestes situacions és una responsabilitat de cossos especialitzats, com ara els bombers, les forces de seguretat i els serveis de protecció civil. Tanmateix, mentre no rebi l’ajuda d’aquests serveis, qualsevol persona pot emprendre algunes mesures útils per a preservar la pròpia salut i la de les altres persones que puguin haver resultat afectades.

Incendi

Davant d’un incendi cal afrontar principalment tres factors capaços de produir víctimes: el foc o els objectes molt calents, que poden produir cremades; el fum i els gasos de combustió, que poden produir asfíxia per inhalació; i l’esfondrament de parts de l’edifici, que poden produir diversos tipus de traumatismes.

Actuació en cas d’incendi

La primera mesura que cal adoptar davant un incendi serà procurar que aquest s’apagui tan aviat com sigui possible. Si el foc és de petites dimensions, es pot intentar apagar-lo amb els propis mitjans. Per a això, cal tenir present que l’aigua només és útil per a apagar el foc de materials secs, com ara paper, fusta o tela. En aquests casos, cal actuar sobre la base de les flames, tirant-hi a sobre galledes d’aigua o cobrint-les amb draps mullats. Però si el foc és de matèries líquides, com ara alcohol o gasolina, només s’ha d’apagar amb un extintor o tirant-hi draps humits o terra. Si és de gas, s’ha d’apagar amb un extintor de neu o pols. En aquest últim cas, s’ha d’apagar el foc abans de tancar la clau de pas, ja que si no podria fer explosió. En canvi, si el foc és d’origen elèctric, abans que res cal tallar el corrent.

En qualsevol cas, si hom intenta apagar el foc sempre s’ha d’assegurar que queda una via de sortida lliure, per tal de fugir en cas que no s’aconsegueixi l’objectiu i que el foc s’escampi.

Si el foc és de grans dimensions, no té cap sentit córrer el risc d’apagar-lo personalment, i caldrà avisar els bombers immediatament. Mentre que ells no arriben, cal adoptar algunes mesures per tal de protegir-se dels agents que puguin ésser lesius.

Sempre que sigui possible, s’ha d’abandonar el lloc del foc. Si es tracta d’un edifici, s’ha de procurar tancar les conduccions de gas i d’electricitat abans de sortir, si això no comporta un perill. Així mateix, cal tancar totes les portes i finestres, ja que l’aire aviva el foc. S’ha d’evitar respirar el fum i els gasos que s’acumulen dins l’edifici. Per això, és útil caminar ajupit, i si cal desplaçar-se arrossegant-se. Pot ésser útil tapar-se la boca i el nas amb un mocador humit. A més, s’ha de caminar al costat de les parets i no pel centre de les habitacions, ja que la part central és la que primer pot enfonsar-se. Una altra precaució important és no fer servir mai l’ascensor, perquè és molt probable que s’espatlli i que quedi bloquejat.

Tant el fum com el foc tenen tendència a escampar-se en sentit ascendent. Per això, si l’origen del foc es troba al mateix pis o més amunt, sempre s’ha de procurar fugir cap avall. En canvi, si l’incendi ha començat en un pis inferior, és millor no moure’s, ja que en anar cap avall hom trobaria les flames, i en anar cap amunt, el fum acumulat.

En cas que una persona es trobi aïllada en una habitació, cal tancar bé totes les comunicacions que hi pugui haver amb la resta de l’edifici. Les escletxes de les portes i els conductes de ventilació s’han de tapar amb draps, preferentment humits. També convé mantenir les finestres tancades, i demanar auxili des de darrere dels vidres, ja que el corrent d’aire atrauria el foc i el fum.

En cas que l’incendi es produeixi en un bosc, s’ha de procurar buscar camins amples per a fugir del foc, o caminar per zones que ja s’hagin cremat. Sempre s’ha de procurar fugir en sentit descendent, i s’evitarà quedar aïllat en zones altes.

Primers auxilis a les víctimes

Si a una persona se li cala foc als vestits, no ha de córrer, ja que encara s’avivaria més el foc. S’ha de cobrir la cara, per tal que no se li cremi i de no inhalar l’aire calent i el fum, i s’ha de tirar a terra i rodolar-hi. El foc es pot apagar cobrint-la amb una manta o un abric. Si se li cala foc als cabells, cal apagar-lo amb un drap mullat o un bon raig d’aigua.

Les mesures de primers auxilis que poden ésser prestades a les víctimes d’un incendi són les que s’indiquen en els articles corresponents per a cada una de les lesions. Cal destacar, ja que es tracta de creences errònies freqüents, que no té cap utilitat beure llet en cas d’asfíxia, i que en cas de cremades de la boca o de les vies respiratòries superiors és més útil esbandir-se amb aigua freda.

Catàstrofes naturals

Les catàstrofes naturals, com ara terratrèmols, inundacions o tempestes de neu, poden produir víctimes ineludiblement quan són molt importants. Tanmateix, moltes vegades les víctimes són causades per imprudències o comportaments inadequats, i podrien ésser evitades adoptant algunes precaucions.

En tot cas, davant d’una catàstrofe cal conservar la serenitat i intentar rebre les instruccions oportunes dels serveis de protecció civil. Per a això, no s’ha d’intentar telefonar als organismes públics, perquè si tothom ho fes les línies telefòniques que encara estiguessin funcionant es bloquejarien ràpidament i no es podrien fer servir per a organitzar l’assistència. La millor manera de rebre notícies en cas de catàstrofe és a través dels mitjans de comunicació. Com que és probable que s’interrompi el subministrament elèctric, convé disposar d’un receptor de ràdio a piles, i tenir piles de recanvi. També convé disposar de llanternes de piles o d’altres mitjans d’il·luminació independents del corrent elèctric.

Mentre que no es conegui l’abast de la catàstrofe, és millor no moure’s de lloc, i fer una valoració dels mitjans de què es disposi per a alimentar-se i abrigar-se. Els aliments i l’aigua s’han de racionar, consumir-los amb moderació i no llençar res, fins que no es tingui la seguretat de poder-ne obtenir més.

Terratrèmol

En el moment que comença un terratrèmol, les persones que es trobin a l’interior d’edificis, si estan a prop de la sortida, cal que en surtin i es posin al mig del carrer. Per a això, no s’han d’utilitzar mai els ascensors, ja que es pot tallar el corrent elèctric. No és gens recomanable intentar sortir dels llocs on hi hagi grans aglomeracions de gent, com és ara espectacles o grans magatzems. En aquests casos, o bé si la sortida es troba lluny, és millor refugiar-se sota una taula, un llit o en el marc d’una porta.

Si hom està a l’exterior, és convenient separar-se de les parets i dels fils elèctrics. Si s’està en un automòbil, és preferible aturar-lo i romandre-hi a l’interior fins que hagi passat el terratrèmol.

Un cop hagi acabat el terratrèmol, cal tancar les claus de pas de l’electricitat, de l’aigua i del gas, i evitar encendre cap flama, per si hi hagués un escapament de gas. Mentre que no es rebin instruccions, és preferible no beure aigua corrent, ja que podrien haver-se contaminat les canonades.

Com a resultat del terratrèmol, pot haver quedat alguna persona sepultada sota les runes d’edificis esfondrats. De vegades, pot ésser difícil d’alliberar-la del tot. Abans que res, s’ha d’intentar alliberar-ne la cara i el tronc, per tal que pugui respirar. Un cop que les seves vies respiratòries estiguin lliures i el seu tòrax es pugui dilatar, es pot practicar, si cal, la reanimació càrdio-pulmonar. En extreure-la de sota la runa cal evitar els moviments bruscs i no s’ha d’estirar el cos de la víctima. Si no se la pot extreure completament, és preferible romandre al seu costat i prestar-li l’assistència necessària, fins que sigui atesa pels equips de rescat.

Catàstrofes química i radioactiva

Actualment, en determinades activitats industrials són utilitzats productes radioactius i químics altament tòxics per a l’organisme humà. Per bé que en aquestes activitats hom adopta precaucions estrictes per tal d’evitar riscs als propis treballadors i a les poblacions veïnes, el cert és que ja s’han produït alguns casos d’accidents que han donat lloc a víctimes. Tant les radiacions nuclears com els productes químics tenen la característica que poden difondre’s a través de l’aire, de l’aigua i dels aliments, i afectar fins i tot persones que es troben a molts quilòmetres, algunes de les quals poden sofrir-ne els efectes molts anys després.

Determinats productes radioactius i químics són emprats també en activitats bèl·liques, i constitueixen el tipus d’armament més mortífer en l’actualitat. En aquest cas, els efectes dels productes són encara més grans, ja que són utilitzats expressament els més nocius i en quantitats elevades. A més, en una explosió nuclear s’afegeixen altres efectes, com ara la força de l’ona expansiva que ocasiona traumatismes molt greus i l’efecte tèrmic que provoca greus cremades a persones situades a alguns quilòmetres del centre de l’explosió.

Actuació prèvia i immediata

Quan hom disposa de prou temps per a preveure’n l’acció, es poden adoptar algunes mesures útils per tal de protegir-se dels agents radioactius i químics. El lloc més segur per a salvaguardar-se és un refugi preparat especialment, que es pugui tancar hermèticament i que tingui un sistema de filtració d’aire, i en cas d’agents nuclears, que tingui unes parets prou gruixudes i d’un material que impedeixi el pas de les radiacions. Si hom no té accés a un d’aquests refugis, és convenient arrecerar-se en un soterrani i tancar bé totes les obertures que tingui, segellant les portes i les finestres, i reforçant-les amb saques de sorra o amb els materials de què es disposi. Si tampoc es té accés a un soterrani, convé refugiar-se a la planta baixa de l’edifici, preferentment en una habitació interior, i adoptar les mateixes precaucions. En cas que es prevegi una explosió, es pot muntar un petit refugi dins de l’habitació, per exemple sota una taula protegida als costats per altres materials.

En el moment que es produeixi una explosió nuclear, cal evitar mirar al centre de l’explosió, ja que el llampec pot ocasionar greus cremades oculars a persones situades fins i tot molt lluny. Per tal de disminuir els efectes de l’ona expansiva i de l’ona de calor, convé situar-se darrere d’una estructura gruixuda, preferentment de formigó, i ajeure’s a terra boca per avall. Per tal d’evitar la contaminació per partícules radioactives o per productes químics, és útil cobrir-se completament amb una tela com més gruixuda millor.

Per a protegir-se dels agents químics i de les partícules radioactives que poden estar suspesos en l’aire després d’un accident o d’una explosió nuclear, es poden fer servir màscares antigàs, que cobreixen tota la cara i que tenen un dispositiu per a filtrar l’aire. Per a protegir el cos, es pot utilitzar un vestit especial que sigui completament impermeable i hermètic. Si no es disposa d’aquest equip i és absolutament imprescindible d’anar a una zona contaminada, convé cobrir-se amb el màxim possible de capes de roba, i tancar-ne les obertures hermèticament, per exemple amb cinta adhesiva. També convé utilitzar guants i tapar-se el cap. Cal protegir els ulls amb unes ulleres que s’ajustin hermèticament, com és ara les de submarinisme. Cal respirar com menys millor i a través d’una màscara amb filtre o d’un plec de mocadors.

Després d’una explosió nuclear o d’un atac químic, o en el moment que es tingui coneixement d’un accident per aquesta mena d’agents, convé cercar com més aviat millor un refugi de les característiques esmentades, i romandre-hi fins que es tingui notícia que ha passat el perill. Els productes químics i les partícules radioactives poden restar en l’aire durant uns quants dies. Durant aquest temps, cal evitar el consum d’aigua i d’aliments que puguin haver estat contaminats. Només s’han de consumir aquells que hagin estat en envasos hermètics.

En cas d’extrema necessitat, si cal utilitzar aliments que hagin estat exposats a l’aire, cal tenir en compte algunes consideracions. Dels d’origen vegetal, s’han de consumir preferentment les parts que estaven sota terra. Dels d’origen animal, s’ha de rebutjar la pell, el teixit subcutani, les vísceres i la carn propera als ossos, perquè són els llocs on més es concentra la radiació. L’aigua cal que sigui preferentment de cursos profunds.

Primers auxilis a les persones exposades a aquests agents

Qualsevol persona que hagi pogut resultar contaminada per productes químics tòxics o per productes radioactius ha d’ésser sotmesa tan aviat com sigui possible a un procés de descontaminació, tot i que aparentment no sofreixi cap trastorn. Per a això, cal que es desprengui completament de tota la roba que porti posada, que es guardarà en una bossa de plàstic tancada. A continuació, cal que prengui una dutxa amb aigua corrent, i que pari atenció a rentar-se bé totes les parts del cos. Cal també irrigar l’interior dels conductes auditius, fosses nasals, boca i ulls. És convenient utilitzar sabó, si se’n disposa.

A més d’efectuar la descontaminació, s’han de prestar els primers auxilis necessaris a les lesions que pugui haver sofert la persona afectada. Cal netejar amb una gran cura les ferides, ja que les radiacions hi penetren fàcilment.