Resultats de la cerca

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Marquès de Brandenburg i cosí germà de Joaquim I Nèstor, elector de Brandenburg Arribà a la península Ibèrica en el seguici de Carles I Aquest, interessat a assegurar-se el vot de l’elector, disposà el casament de Joan amb Germana de Foix, vídua de Ferran II de Catalunya-Aragó, que se celebrà a Barcelona el 1519 Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, fou nomenat 1523 capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n'era lloctinent general

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

S’inicià al departament d’esports de Radiocadena el 1982 Posteriorment treballà a Catalunya Ràdio 1990-2000 formant part de l’equip de retransmissions futbolístiques de Joaquim Maria Puyal El 2003 fou nomenat cap d’esports d’Ona Catalana i el 2005 s’incorporà a la redacció d’esports de Ràdio Barberà Des del 2006 és periodista del Grup Agbar i des del 2008, narrador de partits de futbol a Gol Televisión Ha collaborat amb la Sexta, el diari Avui i RAC1 És professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya

Germà de Raül Roviralta i Astoul Llicenciat en medicina a Barcelona el 1917, fou professor ajudant de la facultat de Barcelona al costat de Joaquim Trias Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria i hom el pot considerar el pioner i mestre de la cirurgia infantil al nostre país És el creador de la institució infantil Camitas Blancas Ha publicat La cirurgia abdominal del nen 1932, Abdomen quirúrgico en el niño 1946, El lactante vomitador 1950, La ectopia gástrica parcial 1953, El megacolon congénito 1960 i més de 250 treballs sobre temes de cirurgia infantil

Fou batlle de Martorell en dues ocasions, i des d’aquest càrrec es preocupà especialment per l’estabilització de la hisenda municipal i la realització de millores urbanes El 1945 cedí la seva collecció de rajoles i peces de forma antigues catalanes per a fundar el Museu Municipal que avui porta el seu nom L’any 1972, l’ajuntament aconseguí d’ampliar el museu amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del pintor Joaquim Mir És un dels museus més importants dels Països Catalans en la seva especialitat

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi