Resultats de la cerca
Es mostren 2025 resultats
merda de bruixa
Botànica
Massa irregular i arrissada de color verd o negrós segons el seu estat d’hidratació, que correspon a colònies de l’alga Nostoc commune, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.
tacaé
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 50 cm, de color d’indi, amb les ales d’un verd brillant i el bec, que és molt robust, roig.
S'alimenta exclusivament d’herba i de gra És en perill d’extinció Actualment n'existeixen uns 300 individus, que habiten en 500 km 2 a la part meridional de l’Illa del Sud de Nova Zelanda i la caça dels quals és rigorosament prohibida
julivert

julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment
aspidistra
aspidistra
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, sense tija, amb grans fulles radicals lanceolades, d’un verd fosc, coriàcies, i flors purpúries, sèssils, que apareixen a flor de terra.
Originàries de la Xina A lurida i del Japó A elatior , són molt conreades com a plantes d’interior per llur resistència
foia de Castalla
Panoràmica de la foia de Castalla amb la serra de la penya Roja al fons
© Fototeca.cat
Vall de l’Alcoià que comprèn els municipis de Castalla, Ibi, Onil i Tibi.
Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són nummulítiques, mentre…
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
Sant Donat de Puigverd (Benavarri)
Art romànic
Situació Vista del sector nord de l'església, amb l’absis romànic primitiu esdevingut paret de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Donat són al costat del gran casal de Puigverd, situat entre el barranc del seu nom i el de la Figuera En una part de la nau de l’església enrunada es bastí el temple actual, sota la mateixa advocació Mapa 31-12 288 Situació 31TBG865673 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-1311 de Benavarri a Barbastre Un cop passat Aler s’ha d’agafar un camí a mà dreta que surt de l’altra banda del pont que creua el barranc de Puigverd JBP…
cadmi
Química
Element metàl·lic situat entre el zinc i el mercuri en el grup II B de la taula periòdica, d’un color blavós que recorda l’argent, tou, molt dúctil i mal·leable.
Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…
Visó americà
El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela erminea i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina