Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
Aimoí
Cristianisme
Monjo de Saint-Germain-des-Prés, París.
Escriví una història de la invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània València al monestir de Castres Albigès és el millor document contemporani sobre el comte Salomó d’Urgell i Cerdanya
Els miriàpodes
El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…
Els ofidis: serps
Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
os maxil·lar inferior
Anatomia animal
Os pla i desparió, central i simètric, mòbil, en forma de ferradura, situat a la part anterior i inferior de la cara.
És format per un cos de dues cares, dos cantells i dues extremitats o branques S'articula amb els dos temporals i fa contacte amb el maxillar superior És anomenat també mandíbula inferior o simplement mandíbula
fulgòrids
Entomologia
Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample i amb una prolongació de notable longitud, dos ulls grossos i dos ocels.
El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra
lemúrids
lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
nectonema
Helmintologia
Gènere de nematohelmints de l’ordre dels nectonematoïdeus, de la família dels nectonemàtids, que inclou cucs marins filiformes de talla molt variable (des de 10 mm fins a 80 cm).
El cos és recorregut per dues fileres de sedes cuticulars En llur cicle evolutiu, després d’una fase larvària normal passen a un estadi jovenívol parasitant el celoma de crustacis decàpodes L’animal adult és pelàgic
pèl
Tall longitudinal d’un fol·licle pilosebaci on es diferencien les tres capes del pèl i els diferents elements del teixit epidèrmic del fol·licle
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers, protegint-la i evitant la pèrdua de calor.
Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc
clarinet d’amor
Música
Instrument de la família del clarinet, situat, per l’acuïtat, entre els ordinaris de l’orquestra i els contralts, afinat generalment en sol.
L’embocadura hi és separada per un tudell del cos de l’instrument, que és recte o lleugerament corbat i acabat en un pavelló esfèric com el de l’oboè d’amor Aparegué al s XVIII