Resultats de la cerca

Fou el gran dominador d’aquesta especialitat arreu de l’Estat durant la primera dècada del segle XXI i campió d’Espanya deu vegades consecutives 1999-2008 fins que una lesió al genoll l’obligà a passar pel quiròfan i a rebaixar els seu ritme d’entrenament Fou també deu vegades campió de Catalunya 2000-04, 2006-10 Millorà sis vegades el rècord de Catalunya de martell, que va passar de 69,90 m a 75,42 m El dos darrers rècords significaren també plusmarques estatals 73,65 m 1999 i 75,42 m 2003 Fou 29 vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí tres…

Especialista en dobles, nasqué a les installacions del Reial Club Tennis Barcelona Format en aquest club, fou campió d’Espanya júnior 1957, 1959 Guanyà l’Orange Bowl 1960 en categoria individual, i en dobles amb Andreu Gimeno Aconseguí cinc Campio-nats d’Espanya de dobles amb Andreu Gimeno 1959, Manolo Santana 1962, el seu germà Albert 1963, Josep Maria Gisbert 1966 i Manuel Orantes 1967, i guanyà també el de dobles mixtos amb Alicia Guri 1959 i María Carmen Hernández Coronado 1968 Fou finalista a Roland Garros 1961 i al Trofeu Comte de Godó 1960, 1963, 1965 Jugà deu anys la Copa…

Soci del Tenis Club Algezares i amb llicència del Reial Club Tennis Barcelona, debutà com a professional el 2003, any que guanyà el seu primer Challenger Olbia Fou campió d’Espanya dos anys consecutius 2006, 2007 i també campió d’Espanya absolut en dobles juntament amb José María Vicente 2005 Ha guanyat deu torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, tots en terra batuda Ha participat en tots els torneigs del Grand Slam en dues ocasions arribà a quarts de final del Roland Garros 2008, 2010 El 2008 debutà amb Espanya a la Copa Davis, participà…

Pioner a Catalunya, s’inicià al Delta Club Lleida l’any 1979 Fou doble campió d’Espanya 1985 i subcampió l’any següent Establí els rècords d’Espanya de distància lliure 1990 i de distància i velocitat 1994 En parapent es classificà en segon lloc en el Campionat d’Espanya 2003 i fou campió de Catalunya i de la Lliga Catalana en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola d’ala delta 1983-86 i de parapent 2005, i des del 2009 és seleccionador estatal de parapent El 1984 fundà l’escola Volager juntament amb Manel Escudé, on es dedicà a la instrucció d’ala delta L’any 1990 creà l’…

Començà a practicar la marxa adinou anys sota les ordres de Moisès Llopart en el GCR la Seda També fou atleta del Futbol Club Barcelona i del club de la Policia Nacional En el Campionat d’Espanya fou dos cops campió dels20 km marxa en pista 1980, 1984 i campió dels 50 km marxa 1987 Participà en dos Campionats d’Europa 1982, 1986, tres Campionats del Món 1983, 1987, 1991, dos Jocs Olímpics 1984, 1988 i sis Copes del Món de marxa Guanyà el Campionat de Catalunya de marxa en ruta 1986 L’any 1991 abandonà la marxa d’elit després d’haver estat 29 vegades internacional…

Competí amb el CN Sabadell, fitxat per l’entrenador Kees Oudegest Abans de ser major d’edat fou campió absolut de Catalunya 1969 i medalla d’or als europeus júniors 1969, i aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya absolut 1971 A divuit anys fou finalista olímpic de 4 × 100 m estils als Jocs de Munic 1972 Fou tres cops campió de Catalunya de 100 m lliure 1969, 1973, 1977 i dos cops de 200 m 1972, 1977 En campionats estatals fou 21 vegades campió en campionats d’estiu 4 en 100 m 1972, 1972, 1975, 1976, 5 en 4 × 100 m estils 1970, 1971, 1972, 1975, 1976…

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’…

Fou fundat el 1922 arran de la fusió del CD Autonomia i l’Athletic Baseball Club El primer president fou Josep Nordbeck El 8 de setembre de 1923 s’inaugurà el camp municipal Feliu i Codina, que continua essent la seu del club L’equip començà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya En l’edició 1929-30 quedà campió de grup i també de Barcelona, per la qual cosa ascendí a segona, on romangué fins a la temporada 1937-38 Després de la Guerra Civil jugà a la categoria territorial i a l’edició de 1951-52 ascendí a tercera divisió, on es mantingué set temporades 1953-59 Al…

Començà a jugar al Collegi Mireia de Montgat, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya en diferents categories, jugant com a pivot Amb disset anys ja formà part del primer equip que aconseguí el títol de campió del món de clubs Posteriorment fou campió de la Recopa 1986, de l’ACB 1986, 1988, de la Copa del Rei 1986, 1988, de la Copa Korac 1987 i de la Copa Príncep d’Astúries 1988 Després d’una temporada cedit al Grup IFA 1988-89, tornà al FC Barcelona, amb el qual guanyà una altra Lliga ACB 1990 La temporada 1990-91 s’…

S’inicià en la modalitat d’ enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el…