Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Jacques Brel

Jacques Brel
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons belga.
Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972
Paul Frederic Bowles
Música
Escriptor i compositor nord-americà.
Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972
Josep Güell i Guillamet
Música
Director i compositor.
Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l’ Àguila Tarragense amb el pseudònim de Guillem , impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat de…
Léon Charles François Kreutzer
Música
Musicòleg i compositor francès.
Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les…
Guido M aggiorino Gatti
Música
Musicòleg, editor i administrador italià.
A sis anys inicià la seva formació musical Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana" també publicà diverses colleccions de música i diccionaris musicals Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí 1925-31, i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" Milà Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre…
Desenvolupament psicomotor durant el primer any de l’infant
El primer any de vida és un període crític, ja que l’infant aprèn a realitzar les primeres accions voluntàries, i algunes funcions del seu organisme experimenten importants transformacions, com es demostra en el cas de l’alimentació Al cap de quatre setmanes de vida, es considera acabada l’etapa de nadó, a la qual s’han dedicat altres articles en aquest mateix capítol Durant aquesta primera etapa, l’infant s’ha adaptat al nou entorn, però ha mantingut una actitud molt passiva A partir del primer mes, serà cada vegada més actiu i començarà a relacionar-se amb el seu entorn
Peter Rühmkorf

Peter Ruhmkorf (2007)
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
Árpád Tóth
Literatura
Poeta hongarès.
Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine…
Frank Thiess
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…
Emilio Tadini
Pintura
Pintor italià.
Començà el 1947 com a poeta i crític d’art a la revista Il Politecnico, dirigida per Elio Vittorini, però posteriorment es dedicà a la pintura Els seus quadres i la seva obra en general ofereixen aspectes surrealistes, en el sentit que presenta objectes d’ús quotidià però definits d’una manera irreal, tal com fa amb els seus personatges, mancats de tota mena de precisions Exposà individualment a partir del 1961, i el 1978 i el 1982 participà a la Biennal de Venècia Durant molts anys exercí també la crítica d’art al Corriere della Sera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina