Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…
Ramon Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça, probablement català o llenguadocià.
Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant…
Lawrence Weiner
Art
Artista nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’art conceptual, tot i la seva peculiaritat Treballà amb el llenguatge escrit, al principi, i també sonor, en diversos mitjans des de discs i pellícules feu bandes sonores per a pellícules i vídeos, pòsters, llibres i sobre els murs de les institucions artístiques on presentà la seva obra Inicialment presentà descripcions en temps passat que es referien a accions amb/sobre materials dins/fora del seu context habitual de presentació Més endavant aparegueren signes de puntuació i els espais i parèntesis assoliren una presència espacial El llenguatge…
Francesc Santacruz i Artigues
Retaule de Sant Sever, a la catedral de Barcelona, de Francesc Santacruz i Artigues
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor barroc.
Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní 1680 Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever 1681-83 i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu després Pau…
Roberto Ciulli
Teatre
Director teatral italià.
És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i…
Sant Ponç de Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’aquesta…
Noruega 2013
Estat
L’acord del 16 d’octubre entre el partit conservador amb el 26,8% dels vots i l’extrema dreta populista FRP-Partit del Progrés, amb el 16,3% va convertir Erna Solberg en primera ministra després de les eleccions legislatives celebrades al setembre Tanmateix, les eleccions les va guanyar el partit laborista de l’exprimer ministre Jens Stoltenberg, amb el 30,8% dels vots El nou Govern, format per disset ministres conservadors i la presència, per primer cop, de set ministres d’extrema dreta, vol, entre altres coses, reduir l’impost de patrimoni, retallar les prestacions per desocupació, fer més…
Armènia 2011
Estat
L’augment de la tensió al voltant de Nagorno-Karabakh va fer que Armènia recorregués al seu protector tradicional, Rússia En efecte, els contactes entre Moscou i Yerevan es van reproduir durant el 2011 es va signar un nou pacte defensiu entre tots dos països, i Armènia va acollir amb entusiasme el projecte d’unió duanera que va proposar el Kremlin al mes d’octubre Segons una enquesta, prop del 75% dels armenis van aprovar la política russa, cosa que fa que sigui el país més russòfil fora de la mateixa Rússia i d’alguns països de l’Àsia Central Al mateix temps que Armènia va estrènyer els seus…
Estònia 2011
Estat
El 6 de març de 2011 hi va haver eleccions parlamentàries a Estònia El guanyador va ser el Partit Reformista del primer ministre Andrus Ansip, amb el 29,8% dels vots i 31 escons dels 101 que té el Parlament o Riigikogu dos més que en els anteriors comicis El va seguir el Partit del Centre, amb el 23% dels sufragis, 29 parlamentaris tres menys, el partit Pro Patria i Res Publica, amb el 21% dels vots i 19 representants quatre més, i els socialdemòcrates, amb el 17% dels vots i 19 escons nou més Partits menors, com ara els Verds o els representants de la minoria russa, van quedar fora del…
Maria Cristina de les Dues Sicílies
Història
Reina d’Espanya.
Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina