Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana
Revista fundada a Palma, Mallorca, per Antoni M. Alcover com a òrgan de l’Obra del Diccionari.
És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de Revista…
Josep Antoni Balcells i Camps
Química
Químic i farmacèutic.
Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses institucions…
Manuel Buenacasa
Història
Periodisme
Economia
Dirigent sindicalista i periodista.
Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un interessant…
Francesc Milans del Bosch
Història
Guerriller.
Fill de Ramon d’Arquer i de la pubilla Rafaela Milans del Bosch i Canal Lluità contra la invasió napoleònica atacà les forces de Duhesme quan es dirigien a Girona i assolí èxits a Sabadell 1810 i al Maresme Ascendí al grau de general Oposat a l’absolutisme de Ferran VII, s’alçà en armes juntament amb el general Lacy 1817 fracassat el moviment, fugí a França Tornà durant el trienni constitucional i lluità amb èxit contra la regència d’Urgell, però davant la nova invasió francesa hagué d’exiliar-se de nou El 1830 feu una incursió a l’Empordà contra el règim de Ferran VII Era pare del militar …
Castell de Campmany
Art romànic
En una concòrdia signada entre el comte Ramon Berenguer IV i el comte Ponç Hug d’Empúries, l’any 1138, apareix un Bernat de Campmany Campman i els seus fills, als quals el comte d’Empúries hagué de tornar allò que els havia pres És possible que en aquest moment ja existís el castell de Campmany Segons els Gesta comitum Barcinonensium , l’any 1288 un exèrcit francès ocupà el castell de Campmany Al poble de Campmany han restat diversos fragments de les muralles de la població i diverses torres, de planta circular o rectangular, i fins i tot l’església, que formava part de la fortificació…
Castell de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als Cardona, vescomtes…
Sant Nicolau de Tamarit de Llitera
Art romànic
Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant Nicolau A mitjan…
Esteve Vinyals
Música
Compositor i organista.
El 1799 ingressà en l’orde dels frares mercedaris Fundà una associació denominada Escola d’Organistes, la qual, a causa de la guerra del Francès, hagué de posar fi a les seves activitats La producció musical de Vinyals comprèn diverses obres religioses, entre les quals cal destacar els motets i les misses D’aquestes darreres sobresurt una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una misssa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix continu El 1807 contribuí a les celebracions de la beatificació de Josep Oriol amb l’oratori José guiando al pueblo de Israel en el…
Friedrich Holländer
Música
Compositor alemany, fill de Victor Holländer, autor d’operetes i cançons lleugeres que gaudí d’una notable popularitat a Anglaterra.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres vocals…
Rosa Mas i Mallén
Música
Violinista.
Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar la carrera de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina