Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
Lerins
Illa
Antic nom de dues illes de la Mediterrània, situades davant de Canes, Provença.
La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871
mar de Java
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre les illes de Borneo, Java i Sumatra.
L’estret de Karimata la uneix amb la mar de la Xina Meridional, i el de Sunda, amb l’oceà Índic La màxima profunditat és de 82 m
Mauna Kea
Volcà
Volcà apagat, el cim més alt de les illes Hawaii (4 205 m).
Hi ha l’observatori astronòmic més gran del món
Mallorca
Popularment i per contraposició al Principat i al País Valencià, les Illes Balears.
Guernsey
Illa
Illa, la segona en grandària i la més occidental de les illes Anglonormandes.
La costa septentrional és baixa i, per contra, la meridional és espadada El principal nucli és Saint Peter Port Juntament amb Alderney, Sark, Herm i Jethou forma la batllia Bailiwick de Guernsey Fou ocupada pels nazis 1940-45
fijià | fijiana
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanèsia que habita a les illes Fiji.
Els fijians parlen una llengua del grup oceànic de la família lingüística austronèsica, i llur cultura presenta una gran barreja d’elements melanesis i polinesis La pesca en constitueix la principal activitat construeixen excellents canoes per a llurs pesqueres Dels fijians, és famosa la roba feta d’escorça batanada i decorada amb dissenys geomètrics, com també la ceràmica i les sabates de fusta tallada, que els antics fijians utilitzaven en els banquets canibalescs
freu
Geomorfologia
Oceanografia
Pas o canal relativament estret i generalment poc fondo situat entre dues illes.
Confederació Regional del Treball de Balears
Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT.
Celebrà el seu primer congrés el 22 d’octubre de 1922 a Palma, Mallorca, amb delegats de Palma, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1 113 afiliats en fou elegit secretari general Miquel Rigo El seu òrgan de premsa fou Cultura Obrera Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer del 1938, a Menorca
arxipèlag
Geografia
Conjunt d’illes més o menys agrupades i sovint amb característiques geogràfiques similars.
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Consell insular de les illes d’Eivissa i Formentera, vigent fins el 2007.
Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera