Resultats de la cerca
Es mostren 3126 resultats
Edmon Maria Garreta i Olivella
Cristianisme
Abat.
Ingressà al seminari de Barcelona, però el 1944 s’incorporà com a novici al monestir de Poblet , on l’any següent feu els vots temporals Completà els estudis teològics al monestir suís d’Hauterive 1946-48, després dels quals feu els vots solemnes a Poblet el mateix any Fou ordenat sacerdot el 1949 Després de cursar dret canònic a Roma 1951-53, fou elegit prior de Poblet el 1953, i el 1954, beneït primer abat després de la restauració monàstica 1940 El 1967 cessà en aquesta dignitat, i amb tres frares més fundà el monestir de Santa Maria de Solius Baix Empordà, del qual fou prior fins el 1999…
Robert Vergés i Cadanet
Dret
Advocat i jurista.
Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs institucionals…
el País de Salt
Comarca del Llenguadoc, situada entre el Donasà al S, la Fenolleda a l’E, el Rasès al NE, i el País de Foix al NE i W.
Com el Donasà, era inclòs en el comtat de Rasès i pertanyia als dominis dels comtes de Carcassona Pèire de Marca atribueix el pas del País de Salt al domini dels comtes de Cerdanya a un tractat signat el 981 entre Roger I de Carcassona i Oliba I de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta Uns altres historiadors han suposat que s’hi incorporà juntament amb la Fenolleda, al segle IX Sigui com vulgui, Oliba Cabreta el deixà al seu fill, Bernat I de Besalú, i als seus successors, fins a restar incorporat al patrimoni dels comtes de Barcelona al segle XII El 1258 fou un dels territoris que Jaume I de…
Èlide
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al segle VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al segle V aC, al segle IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra Filip V i la…
Rosa Venes i Clusas
Història
Heroïna, coneguda pel nom de casada Rosa Venes i de Lloberes.
Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà en l’…
Richard F. Heck

Richard F. Heck
© University of Delaware
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè substitutori S’…
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…
Nikolaj Gavrilovič Černiševskij
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista rus.
Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…
ducat de Parma

Casa ducal de Parma (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Territori senyorial centrat a la ciutat de Parma.
Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…
Reggio de l’Emília
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo afluent del Po, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots 410 Capital d’un ducat llombard 584 i, més tard, d’un comtat, al s XII esdevingué una ciutat lliure El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història dels quals —…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina