Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
mestre de capella
Música
Director d’una capella de música.
A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister , era equivalent al director d’una orquestra privada o petita Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors D’ell depenia l’organista A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’escriure…
Centre d’Esports Arenys de Munt

L’equip del Centre d’Esports Arenys de Munt, subcampió de la Recopa d’Europa del 1977
CE Arenys de Munt
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins d’Arenys de Munt.
Fundat el 1960, el seu primer president fou Joan Lladó Jugà els seus primers partits a la pista poliesportiva Sant Martí, inaugurada un any abans Sota la direcció de Josep Lorente, assolí l’ascens a primera divisió l’any 1967 La temporada 1968-69 fou un dels catorze equips que conformaren la primera Lliga espanyola de la divisió d’honor, on jugà onze temporades consecutives La temporada 1976-77 fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa A mitjan anys noranta creà l’equip femení, que ha aconseguit èxits remarcables guanyà dos Campionats de Catalunya 1999, 2002, dos d…
Tomás Hernández Burillo
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Moreno.
Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però…
Antoni Niebla
Art
Galerista.
Influït pel seu germà Josep Niebla es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’art President…
Mário Cesariny de Vasconcelos
Literatura
Pintura
Poeta i pintor portuguès.
El 1947 anà a París, on conegué André Breton i descobrí el surrealisme , del qual fou el principal propagador a Portugal Aquest mateix any fundà a París, juntament amb altres artistes, el Grupo Surrealista de Lisboa i, posteriorment, el grup dissident Os Surrealistas Perseguit pel règim dictatorial portuguès fins el 1975 a causa de la seva homosexualitat, des de mitjan anys seixanta subsistí gràcies a la pintura, que segueix també els postulats surrealistes Posteriorment hom el rehabilità i la seva obra fou reconeguda Dels reculls poètics es destaquen Corpo visíbel 1950, Discurso…
Sant Salvador de Vergós de Cervera
Art romànic
Aquesta església es troba a l’agregat de Vergós de Cervera, a la vall del riu d’Ondara L’origen d’aquesta parròquia es remunta a mitjan segle XI, en què es procedí a repoblar definitivament tota la zona al voltant de Cervera De fet, Vergós apareix ja en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb els noms de Vergos, Vergus i Vergoss Aquesta vinculació a la diòcesi osonenca es mantingué fins al final del segle XVI, que s’Integrà al nou bisbat de Solsona La primitiva església de Sant Salvador fou abandonada a l’inici del segle…
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…
Carme Oriol i Carazo
Literatura catalana
Folklorista i filòloga.
Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat contemporània Ha…
Joan Sellent i Arús
Literatura catalana
Traductor.
Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, ha compaginat la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica Des de mitjan anys vuitanta ha traduït nombroses obres de narrativa anglesa Dickens, Stevenson, Hawtorne, Mark Twain, Henry James, HG Wells, Salman Rushdie i Paul Auster En els darrers lustres s’ha centrat en la traducció teatral, amb una producció abundosa alguna d’inèdita Sobresurten tres peces de Shakespeare Hamlet , Coriolà i El rei Lear , al costat de clàssics més recents, com Peer Gynt d’Ibsen, El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, Un…
tapat
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla rematat per una tapa mòbil.
De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8' En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits cadireta, ecos i per als instruments d’estudi Es pot fabricar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina