Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
Joan Baptista Soler i Bru
Història
Polític i mutualista.
D’Estat Català, tingué una actuació destacada en el CADCI i en el camp esportiu fou diverses vegades de la directiva del FC Barcelona Fou diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana i formà part del Consell d’Economia La seva activitat més important fou en el camp del mutualisme fundador i secretari de la Mútua del Comerç i de la Indústria, impulsor de la llei de mutualitats 1934, etc S'exilià a Cuba, on publicà Divagacions i quimeres
Henri François d’Aguesseau
Història
Polític llemosí.
De primer estigué lligat als gallicans i als jansenistes, la política dels quals defensà al parlament de París, on fou advocat general 1690 i procurador general 1700 Ocupà diverses vegades el càrrec de canceller de França 1717-18 1720-22 1737-50, i ja des del 1720 desautoritzà els seus antics correligionaris En la seva darrera etapa al capdavant de la cancelleria no tingué força política, però acomplí una important tasca legislativa en codificar lleis i costums, i en simplificar els procediments judicials
Bernat de Gallac
Història
Cavaller.
Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria
Ernst Fischer
Art
Història
Polític i teòric estètic, naturalitzat austríac.
Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac
Malta 2012
Estat
El primer ministre de Malta, Lawrence Gonzi, va superar una moció de confiança en el Parlament per 35 vots a 34 el 4 de juny La moció va ser instada per Gonzi després que un diputat del seu partit, Franco Debono, donés suport al partit opositor, el Partit Laborista, en la sollicitud de dimissió del ministre d'Afers Interiors i Parlamentaris, Carm Mifsud Bonnici Arran d'aquesta dimissió al final de maig, la cartera de Bonnici la va assumir Gonzi
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Celebració del 12è Congrés del PSC (desembre del 2011)
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Història
Partit constituït a Barcelona el 1978 per fusió dels preexistents Partit Socialista de Catalunya-Congrés, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Federació Socialista Catalana.
Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96, Narcís Serra i Serra 1996-2000, Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera 2011-14 i Miquel Iceta 2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…
divisió de poders
Política
Dret polític
Separació real entre el poder legislatiu (senat, parlament o corts), el poder executiu (el govern pròpiament dit) i el poder judicial (tribunals).
El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i fonamentats en l’estat de…
Agència Catalana del Consum
Dret
Organisme autònom administratiu adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de consum creat per la llei 9/2004 del Parlament de Catalunya.
Té per objecte definir, planificar, impulsar i executar les polítiques de la Generalitat en matèria de defensa i protecció dels consumidors i els usuaris Entre les competències específiques de l’Agència, s’hi troba la informació, la formació, l’educació, l’assessorament, la mediació, l’arbitratge, la inspecció i el control de la disciplina del mercat, la difusió, la promoció, el foment, les relacions institucionals i la defensa dels drets de les persones en l’àmbit del consum Els òrgans de govern de l’Agència Catalana del Consum són el president, que és el conseller del departament competent…
El TEDH refusa una denúncia de Carles Puigdemont i Carme Forcadell contra el TC espanyol
El Tribunal Europeu de Drets Humans TEDH refusa la denúncia de Carme Forcadell i Carles Puigdemont contra la suspensió del ple del Parlament de Catalunya del 9 d’octubre dos dies després de la celebració del referèndum pel Tribunal Constitucional a petició del PSC El TEDH considera que la suspensió s’ajustava a dret, no vulnerava la llibertat d’expressió i de reunió, protegia la minoria parlamentària i preservava la seguretat pública en prevenció de desordres El ple es va celebrar finalment el 10 d’octubre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina