Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Blue Mountains
Massís
Massís muntanyós del Great Dividing Range, a Austràlia, a l’estat de Nova Gal·les del Sud, format per gresos triàsics i drenat pels rius Cox, Grose i Nepean i llurs afluents; el punt més alt és el pic Bindo (1 368 m).
La vegetació és formada principalment per eucaliptus, i el principal recurs econòmic és la ramaderia Zona turística i parc nacional 1 009 km 2
Cogomella
Coma
Coma de la vall Fosca (Pallars Jussà), a la capçalera del Riquerna, sota el pic de Neriolo (2 857 m alt.), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí.
Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui aprofitats per a la producció d’electricitat i Tapat
coma Llémpia
Coma
Vall de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llémpia
(obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
pila
Numismàtica i sigil·lografia
Per a l’operació d’amonedament a pressió (a martell o a pic), part de l’encuny fixada a una base de fusta, damunt la qual hom posava la peça a batre que era percudida per la part mòbil de l’encuny.
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
El Pallars Sobirà
Situació i presentació La comarca del Pallars Sobirà, de 1 377,99 km 2 , és situada al N de Catalunya, al límit amb França i forma part de la supracomarca del Pallars vegeu la supracomarca al Pallars Jussà Constituïda per un total de 15 municipis, té el centre comarcal a la vila de Sort La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que superen de llarg els 2 000 m Limita al N amb el departament francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars Jussà i a l’W amb aquesta darrera comarca, amb l’Alta Ribagorça i…
coma de Perafita
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Andorra la Vella, que davalla del vessant septentrional del pic de Perafita
(2 756 m alt), entre el port de Perafita
(2 582 m alt) i el de Claror, que domina, pel nord els estanys de la Pera.
El riu de Perafita , que es forma en aquesta coma, aflueix, per l’esquerra, al riu Madriu a Entremesaigües
vall de les Mussoles
Conca de la vall de Boí, dins el municipi de Barruera (Alta Ribagorça), estesa des del pic de les Mussoles (2 877 m) i del cap de Reguera (2 796 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles , que alimenta l' estany de les Mussoles 2 344 m alt, afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau
cortals de Veixalís
Cortal
Grup de cortals de la parròquia d’Encamp (Andorra), a ponent del poble, a 1 555 m alt, al vessant oriental del coll de Veixalís
, que s’obre entre la serra d’Encamp i el pic de Padern i comunica la Maçana i Encamp.
ports de Beseit
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…