Resultats de la cerca

Situació i presentació Planoles és el municipi de menor extensió 18,7 km 2 de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses W, Queralbs N, Ribes i Campelles ambdós a l’E, i Gombrèn S S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard Pel marge…

A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…

Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta  L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà una quadra, amb règim propi,…

Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d…

L’eix central n'és sempre la comicitat, eventualment guarnida amb tècniques d’equilibri, malabars, acrobàcia, música o altres Cal distingir entre l' entrada de repertori que, emparentada dramatúrgicament amb el sainet i l’entremès, manté la unitat espai-temps i s’estructura en presentació-nus-desenllaç, l' entrada de represa intervenció curta d’un o dos pallassos augusts com a recurs per a tapar el buit escènic produït pels canvis d’utillatge entre número i número i el xarivari entrada multitudinària de pallassos a la pista executant cabrioles i acrobàcies amb l’objectiu d’…

Situació Camí medieval en un dels seus trams, excavat a la roca ECSA – A Villaró Solanell és un poble abandonat situat a la solana de la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC636970 S’hi arriba des de Castellbò, per una pista que arrenca del segon pont que es troba en arribar-hi El camí surt de les cases del cap de Solanell, i va en direcció nord Camí És el camí tradicional que unia Solanell amb els pobles de la part alta de la solana de la vall de Castellbò Seix i Aubet i en molts indrets és excavat a la roca És un camí de bast té un pis molt irregular i la seva amplada…

Antiga església parroquial situada a la planura que s’estén sota la cinglera del Far és accessible per una bona pista o carretera des de la vila d’Amer Consta amb el nom de Cantaluporum o Cantalobs en les antigues llistes parroquials de la diòcesi de Vic, a la qual pertany, anteriors al 1150 Des del segle XII és anomenada “ in sancti Martini de Cantalupis ” 1197 o bé “ Sancti Martini de Calmus ” 1198 El 1332 tenia els altars de Sant Martí, Sant Jaume i Santa Fe L’església fou refeta en gran part al segle XVII, però a la part de migdia, fent angle amb la gran rectoria que té…

Fundat el 1994, nasqué de la fusió del Club Esportiu Sant Adrià 104, creat el 1982 i del Collegi Amor de Déu, conegut popularment com a ADEDI i amb secció de bàsquet des del 1981 Prèviament, la temporada 1990-91, el CE Sant Adrià 104 havia ascendit a primera B estatal Després de la fusió, el club tingué duplicitat de seus i jugà a primera catalana El 1999 establí el pavelló Ricart com a pista principal Desenvolupà els equips de base i aconseguí èxits en competicions catalanes i estatals La temporada 2005-06, dirigit per Ivan Torinos, l’equip sènior aconseguí l’ascens a la Lliga…

Fundat al desembre del 1996 per Joaquim Fontané Massachs, promociona i practica el piragüisme, principalment l’especialitat d’aigües braves Disposa d’un equip de competició de piragüisme, d’una secció de ràfting i, des de l’any 2000, d’una escola de piragüisme Guanyà el Campionat d’Espanya i la Copa d’Espanya d’estil lliure cinc anys consecutius 2006-10 Ha organitzat diferents proves de la Copa d’Espanya d’estil lliure i del Campionat de Catalunya També organitza el Descens integral del riu Ter, el Descens popular amb piragua pel Ter – Memorial Francesc Ferrer i la Koncentració d’Aigües…

Fundat al juliol del 1973, nasqué com a escissió del Club Nàutic Altafulla Fou impulsat per un grup de socis, encapçalats per Eduardo Navarrete, que prengué consciència que la futura llei de costes acabaria afectant l’antic club El 1977 inaugurà la seu de l’entitat Especialitzat en vela lleugera, participa en competicions d’àmbit català i estatal, com el Campionat d’Espanya de patí de vela o el Campionat de Catalunya de catamarà, i en alguns torneigs internacionals També participa en regates de vela de creuer Organitza el Trofeu Aldebaran per a classe optimist i ha organitzat alguna edició…