Resultats de la cerca
Es mostren 4762 resultats
Augusto Roa Bastos
Literatura
Poeta, contista i novel·lista paraguaià.
El 1947 s’exilià per la seva oposició al règim de Stroessner i el 1983 adoptà la nacionalitat espanyola El 1989 pogué retornar a Paraguai i rebé el premi Miguel de Cervantes Fou l’escriptor paraguaià més destacat del segle XX Els seus contes descriuen la violència i la misèria del seu país El trueno entre las hojas 1953, El baldío 1966, Madera quemada 1967, Moriencia 1969 També publicà novelles com Hijo de hombre 1960, Yo el Supremo 1974, considerades entre les millors de la literatura llatinoamericana moderna, Vigilia del almirante 1992, El fiscal 1993, Madama Sui 1996 i La tierra sin mal…
Kazimierz Brandys
Literatura
Escriptor polonès.
Les seves primeres novelles, de tema polític i en l’esperit del realisme socialista, tracten de la guerra Miasto niepokonane , ‘La ciutat invicta’, 1946, de la creació de l’estat socialista la tetralogia Między wojnami , ‘Entre guerres’, 1948-51 Posteriorment, esdevingué cada cop més crític amb el règim comunista, del qual denuncià l’absència de llibertats Són representatives d’aquest canvi d’orientació les novelles Matka Królów ‘La mare dels reis’, 1957 Dżoker ‘Jòquer’, 1966 Rynek ‘El mercat’, 1968 i Nierczeczywistóść ‘Irrealitat’, 1977, els assaigs en tres volums Listy do Pani Z ‘Cartes a…
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montizón, pretendent carlí al tron d’Espanya amb el nom de Joan III.
Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI , s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII i, a la mort d’aquest i el seu net Jaume , al seu fill segon Alfons Carles Alfons Carles I
Esquerra Republicana Balear
Política
Grup polític de les Balears constituït per l’abril del 1934 mitjançant la fusió del Partit Republicà Radical, el Socialista Independent i l’Acció Republicana de Mallorca.
La unió fou facilitada per la formació, a Espanya, d' Izquierda Republicana , i aviat tingué l’adscripció dels grups d’aquesta de Menorca i Eivissa Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer, president honorari, i Emili Darder Adoptà un fort caràcter regionalista, i tingué com a principal objectiu “la llibertat de les Illes Balears, organitzades políticament en règim autonòmic, liberal, democràtic, republicà i de justícia social” Publicà el setmanari “República” i el diari “Antorxa” 1936 Durant la guerra civil, aquest grup edità a Barcelona el butlletí d’…
Alejo Carpentier
Música
Escriptor i musicòleg cubà.
Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos 1953,…
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen una font de…
Agustí Montal Galobart
Esport general
Dirigent esportiu.
Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol de 1952 dimití
Aristotelis Onassis
Economia
Armador i home de finances grec.
En produir-se la invasió turca 1922 hagué d’emigrar a l’Argentina, on fou cònsol general de Grècia Alhora inicià la seva aventura empresarial manufactura de tabac, noliejament de vaixells mercants, etc Administrador de nombroses societats de tot el món i principal accionista privat de la Société des Bains de Mer de Mònaco fins el 1967, fundà també la companyia de navegació aèria Olimbiakí Aeroporia Olympic Airways i la marítima Olympic Cruises A partir del 1967 fou un dels principals partidaris i sostenidors del règim grec dels coronels Casat amb Jacqueline Bouvier, vídua de John FKennedy…
Josep Pedragosa i Monclús
Educació
Cristianisme
Sacerdot i educador.
Dedicà la seva vida a la protecció de menors i a la rehabilitació dels delinqüents en règim obert, per això Santiago Rusiñol l’anomenà l' amic dels pobres Fundà la Casa de Família 1905 i la granja-escola de Plegamans 1910, al servei de la infància abandonada Comissari de beneficència de l’ajuntament de Barcelona, fundà la colònia industrial de Nostra Senyora del Port i la colònia agrícola per a adults a Martorelles Publicà La educación familiar 1914, La función de los Tribunales para niños 1914, Organización de la beneficiencia 1927, Los problemas de la beneficiencia 1935, etc A la…
Hermandad Nacional del Maestrazgo
Partit polític
Organització política tradicionalista fundada per Ramón Forcadell Prats el 10 de desembre de 1961 a Ulldecona (Tarragona), d’on era alcalde i on establí la seu central.
Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el 1975, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina