Resultats de la cerca

Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça de la Bonanova…

Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva…

Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de…

Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i José de …

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Servei General d’Informació de Muntanya des de l’any 1982 Treballa com a guia del Club Alpí Holandès des del 1998 Ha participat en expedicions al Mont Ararat 1989, on feu el descens en BTT des dels 4400 m als Andes de Bolívia, amb l’ascensió en solitari al Huayna Potosí 1992, i escalades a les Torres del Paine 1995, a més d’intents en alguns cims de l’Himàlaia Entre els viatges destaquen la segona travessa mundial de l’Himàlaia en bicicleta tot terreny 1987 Combina les professions de guia d’alta muntanya amb la de fotògraf…

Conegut com CECELL, fou fundat l’any 1988 per iniciativa de les associacions de mares i pares dels instituts Màrius Torres, Joan Oró i Samuel Gili i Gaya Inicialment practicà altres modalitats esportives, però només perdurà la del voleibol femení Disposa d’un equip sènior i escola de base, amb equips que competeixen en l’àmbit català i estatal La temporada 2003-04 l’equip sènior ascendí a la Lliga FEV i el 2008 es proclamà campió de la categoria que significà l’ascens a Superlliga B En la categoria juvenil, destaca la participació a la fase final del Campionat d’Espanya la…

Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba, marquesos de…

Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art Contemporani de Las Palmas…

Net de Josep M Folch i Torres, estudià amb Josep Pla-Narbona i també a Llotja Inicialment s’associà amb Jordi Canelles 1969-77, en 1977-81 dirigí el seu propi equip i, amb altres dissenyadors, fundà el 1991 l’estudi Quod Treballa tant per a l’àmbit privat com per al públic de les seves nombroses realitzacions destaquen la senyalització per al ferrocarril metropolità de Barcelona 1982, el logotip de TV3 1993 i els logotips oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 1990 Professor de l’Escola Massana de Barcelona 1981-87, ha obtingut diversos premis de disseny…

Ha estat una de les autores més prolífiques i amb més diversitat temàtica en l’àmbit de la literatura infantil al País Valencià La seva publicació s’inicià amb El savi rei boig i altres contes 1979, premi Josep Maria Folch i Torres 1978, i continuà amb Abecedari del diumenge 1986, premi Tirant lo Blanc i premi Crítica Serra d’Or 1988, L’escletxa assassina 1990, Les tres avorrides 1997 i Versos al sol 2000, entre d’altres Ha escrit peces de teatre infantil, com les que reuní en el volum Mitja dotzena 1984, i La cuca Quica 1985, entre d’altres I també ha conreat la poesia València…