Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
Àngel Fàbrega i Grau
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador de l’Església i liturgista.
Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…
Joan Lluís Estelrich i Perelló
Literatura
Poeta, traductor i periodista en llengua castellana.
Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari La Última Hora amb el pseudònim Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904, Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…
,
Joseph Bodin de Boismortier
Música
Compositor francès.
Ha estat demostrat que no nasqué a Perpinyà com s’havia cregut Visqué a Metz, on fou deixeble de Joseph Valette de Montygny —un reconegut compositor de motets i música religiosa—, i posteriorment es traslladà a Nancy A vint-i-quatre anys obtingué un càrrec reial a Perpinyà, on escriví algunes obres per a flauta i la cantata Les Quatre Saisons , obres influïdes per la música popular catalana El 1724 s’installà definitivament a París, on, juntament amb Mondonville i Rameau, fou un dels músics més apreciats del seu temps Fou músic de la cort de la duquessa del Maine, a Sceaux, al…
,
Mario Benedetti

Mario Benedetti
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor uruguaià.
Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes…
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del reialme, i alhora d’una gran…
Banda Municipal de Barcelona
Música
Banda de música instituïda per l’ajuntament de Barcelona, la qual té com a antecedent la banda de dotze músics que, el 1837, fou organitzada sota la direcció del capmestre Francesc Ruiz.
Dissolta el 1850, del 1851 al 1885 se succeïren Francesc Fremont, Rafael Berga 1858, Joan Capdevila 1863 i Josep Sampere 1870 en la direcció d’una banda d’una quarantena de músics L’any 1886 fou reestructurada o creada —si hom considera les característiques actuals— la Banda Municipal, i fou creada al mateix temps l’Escola Municipal de Música, amb la qual s’havia de trobar íntimament lligada, sota un sol director i amb la collaboració, en general, dels mateixos professors Durant deu anys assolí una perfecció notable, dirigida per Josep Rodoreda Aquest fou succeït el 1896 per…
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’…
American Airlines Incorporated
Aeronàutica
Companyia nord-americana de transports aeris fundada a Nova York el 1930.
Fou fundada com una fusió de prop d’una vuitantena de companyies amb el nom d’American Airways, inicialment serví la xarxa interior dels EUA L’any 1934 fou adquirida per Errett Loban Cord, el qual la reorganitzà i li donà el nom actual Fou la primera companyia a introduir els vols transcontinentals a reacció directes EUA-Europa amb el Boeing Company 707 1959 Cobreix també el Canadà i Mèxic L’any 1982 fou incorporada com a AMR Corporation, empresa de transport aeri de la qual esdevingué la principal subsidiària L’any 1997 signà un acord de collaboració amb British Airways i…
Rafael Lozano i Bartolozzi

Rafael Lozano i Bartolozzi
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Escultura
Pintor i escultor, més conegut com a Rafael Bartolozzi.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…
Josep Baralt i Torras
Professor de nàutica.
Membre d’una vella família de navegants Molt jove, va obtenir el títol de primer pilot Navegà a la marina mercant, a la de guerra i a cors en vaixell propi amb el grau d’alferes de fragata intervingué durant molts anys en la carrera del comerç a les Índies La Real Armada el mobilitzà en diverses ocasions obtingué, en mèrit a la seva tasca, el títol de primer pilot honorari L’any 1797 fou ascendit a tinent de fragata graduat Com a conseqüència del decret de Carles III 1778 que obrí els ports catalans al comerç amb Amèrica, sorgí la necessitat de crear un centre d’ensenyament marítim d’alt…