Resultats de la cerca
Es mostren 90647 resultats
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
capsigrany
capsigrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Moixó insectívor de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada, amb el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens característic; el dors, les ales i la cua són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.
Es troben al centre i al sud d’Europa
camforada
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, de tiges prostrades ascendents, pubescents, de 20 a 60 cm, de rizoma gruixut, de fulles petites i linears i de flors verdoses agrupades en espiguetes terminals; viu en els sòls argilosos, calcaris o guixencs, salats, dels indrets més àrids de la regió mediterrània i arriba fins a Turquia i a Rússia central.
Les parts aèries florides eren emprades en infusió com a diürètic
Thermàlia
Museu
Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) —l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger—, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic.
El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista
bonèl·lia
Helmintologia
Cuc marí de la classe dels equiuroïdeus, caracteritzat pel fet de presentar un dimorfisme sexual molt acusat: les femelles, de color verd intens, de 5 a 7 cm, són ovalades i proveïdes d’una trompa bifurcada a l’extrem, que pot atènyer 1 m de llargada, i els mascles, d’1 o 2 mm, són ciliats, i viuen paràsits damunt les femelles.
Les larves són sexualment indiferenciades les que no es fixen a cap femella donen lloc a femelles les que es fixen a la trompa d’una femella donen lloc a mascles, puix que les secrecions hormonals de la trompa els determinen el sexe
anolis
Herpetologia
Gènere de rèptils saures
de la família dels iguànids, que posseeixen una mena de bossa al coll, la qual es fa més patent amb l’erecció d’un cartílag situat a la base de les mandíbules; sembla que és un caràcter sexual secundari, puix que manca a les femelles d’algunes espècies, i, en els mascles, té en general una coloració molt viva.
Són de costums arborícoles i canvien de color molt fàcilment, per les quals coses han estat comparats als camaleons, bé que de fet no estiguin gaire emparentats
anableps
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, d’uns 30 cm, de forma allargada i color groc verdós; tenen els ulls grossos i d’una estructura especial que els permet de veure alhora a l’aire i a l’aigua quan neden arran de superfície amb la meitat de cada ull submergida i l’altra meitat fora de l’aigua.
Viuen a les aigües dolces i s’alimenten de petits artròpodes Són propis de l’Amèrica tropical
afebliment
Fonètica i fonologia
Denominació genèrica d’un conjunt de fenòmens fonètics en virtut dels quals un fonema (o un grup de fonemes) perd part de la seva intensitat, to i, de vegades, timbre usuals, en donar-se algunes circumstàncies, com és ara la posició final en l’emissió fònica asseverativa ( relaxació
o relaxament
), la posició intertònica o, per a algunes consonants, la posició intervocàlica.
En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel
Bienni Progressista
Història
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro
) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les més…
espigó
Construcció i obres públiques
Massís sortint de pedra, formigó, fusta o metàl·lic construït perpendicularment a la vora d’un riu, de la mar, etc, i que serveix per a protegir un port de les onades, canviar el corrent, protegir els marges i, en els rius, per a retenir part dels materials arrossegats per l’aigua a fi de protegir de l’erosió el llit del riu.