Resultats de la cerca
Es mostren 2254 resultats
uropèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, de longitud inferior als 60 cm, caracteritzats pel fet de tenir el cap petit i no diferenciat del coll, els ulls molt petits, amb la pupil·la circular, el tronc cilíndric, rabassut i poc flexible i la cua molt curta.
Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en el gènere…
sàlpids

sàlpid Tall esquemàtic (vista dorsal) d'una salpa
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma cilíndrica o de prisma amb dues obertures oposades, amb bandes musculars incompletes per sota i convergents per sobre i només amb dues amples feses branquials.
Són transparents i no presenten larves De l’únic ou produït en l’ovari del progenitor s’origina un oozooide asexual, que, mitjançant un estoló, forma, per gemmació, els blastozooides sexuats, els quals tornen a generar nous oozooides Els oozooides són solitaris, mentre que els blastozooides són colonials i resten units parallelament mitjançant papilles adhesives, constituint cadenes rectilínies de certa longitud salpes o cadenes circulars ciclosalpes Quan maduren, la cadena dels blastozooides es desprèn dels oozooides i fa vida lliure també poden aïllar-se els blastozooides Hi ha una…
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la…
Michelangelo Rossi
Música
Compositor, violinista i organista italià.
Es formà al costat del seu oncle Lelio Rossi, organista a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, de qui fou assistent L’any 1624 es desplaçà a Roma per entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, i hi conegué el compositor Segismondo d’India També rebé consells de Girolamo Frescobaldi El 1630 entrà al servei de la família Barberini Poc temps després estrenà Erminia sul Giordano 1633 -la seva primera òpera- al teatre del Palau Barberini A partir del 1638 estigué successivament al servei de les famílies Este, a Mòdena, i Sforza, a Ferrara En aquesta ciutat estrenà una segona òpera,…
Mary Elizabeth Hesselblad
Cristianisme
Monja sueca.
Nascuda en una família luterana, als divuit anys emigrà a Nova York, on treballà com a infermera des del 1888 L’any 1902 es convertí al catolicisme, i el 1904 anà a Roma per a realitzar la seva vocació religiosa Ingressà inicialment a la casa de Santa Brígida de l’orde carmelità, i dos anys després el papa Pius X li donà permís per a prendre l’hàbit de les brigitines , orde que refundà el 1911 Entre el 1923 i el 1931 obrí cases a Itàlia, Suècia, Suïssa i Anglaterra, i el 1937 a l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial amagà més de seixanta jueus de la persecució nazi, i per…
Pere Sanxo i Olives
Cristianisme
Monjo benedictí, fundador i abat.
Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà…
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…
Joan Amat Fontanals

Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla…
Jaume Altadill Clúa

Jaume Altadill Clúa durant l’expedició Everest-82
Arxiu J. Altadill / Alfons Valls
Alpinisme
Fotografia
Alpinista, fotògraf i reporter.
És soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC Començà a escalar l’any 1965 Com a esquiador ha realitzat nombroses travessies i ascensions i collaborà en l’organització dels Rallis de Muntanya i Esquí del CEC És membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del qual fou president el 1978 Ha format part d’expedicions als Andes del Perú Operació Hirca, 1976, a l’Hindu Kush segon intent català al Saraghar, 1977, a l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987 i, en tres ocasions, a l’Everest 1982, 1988, 1993 És autor documentals sobre l’Everest, el Thalay Sagar, l’Índia i el Nepal i ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina