Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
rebat
Construcció i obres públiques
Part d’un marc, rebaixada de gruix, on ha de venir a ajustar-se, a batre, la fulla d’una porta, d’una finestra, on ha d’ajustar un quadre, etc.
El rebat dels bastiments d’una porta o d’una finestra és anomenat també batent
Epístola moral a Fabio
Poema castellà del s XVII que l’erudició ha atribuït successivament a Francisco de Rioja, Rodrigo Caro i Francisco Medrano; Dámaso Alonso ha documentat la paternitat d’Andrés Fernández de Andrada.
Escrit en tercets encadenats, en un to equilibrat i reflexiu, convida a valorar l’home com a resultat de les seves pròpies obres i a considerar la caducitat dels béns terrenals Hom en considera fonts principals l' Eclesiastès , Horaci i Sèneca
grup funcional
Química
Qualsevol dels àtoms o grups d’àtoms que hi ha a totes les molècules orgàniques que pertanyen a una mateixa funció química i donen lloc al conjunt de propietats particulars que la caracteritzen.
El concepte de grup funcional és fonamental en la sistemàtica orgànica i té un gran paper en la nomenclatura, però no hi ha acord general sobre el seu abast Actualment hom sol considerar com a grups funcionals els substituents constituïts per un heteroàtom per exemple, Cl o un radical inorgànic per exemple, OH, o bé per un heteroàtom unit a un radical orgànic per exemple, CR quan l’enllaç amb el compost fonamental es fa per l’heteroàtom Hom també considera com a grups funcionals els grups —C ≡N i &139sbC=X en aquest darrer cas X pot ésser O, S, Se, Te i NH substituït o no, i…
sforzando
Música
Terme de dinàmica ('reforçant') que indica que una nota o un acord ha de ser més fort que l’anterior i que el posterior, sempre en una escala lògica de gradació del so, sense fer un canvi excessivament brusc.
Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
la Pobla Tornesa
la Pobla Tornesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes (puig Bartolo, 729 m alt.), de la Maigmudella (547 m) i del Gaidó (481 m) fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’W, el vessant oriental de la Balaguera (499 m), on hi ha les restes d’un poblat ibèric.
És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a…
la Roca del Vallès
La Roca del Vallès amb el castell al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del Mogent, accidentat a l’E pels vessants interiors de la Serralada Litoral (534 m alt.), sector on es localitzen els boscs de pins i alzines (2.427 ha).
Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…
la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des…
regla d’acceleració i parada
Transports
Regla internacional que determina la longitud de les pistes d’aterratge dels aeroports: llur longitud mínima ha de permetre a l’avió de poder frenar o bé d’envolar-se en cas d’avaria d’un motor durant la fase de rodament sobre la pista.
Hom considera que l’avió s’ha envolat quan s’aixeca 15 m per damunt la vertical de l’extrem de la pista, després d’haver rodat sobre les set desenes parts de la seva longitud
dada no disponible
Matemàtiques
Dada que no s’ha pogut obtenir referent a una variable d’un estudi.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina