Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
caneló
Canelons
© MPG
Gastronomia
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que hom es menja bullides, enrotllades, farcides de carn, peix o verdures, cobertes de salsa beixamel o de tomàquet i gratinades amb formatge ratllat.
Els espàrids: bogues, sards, pagells i afins
Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…
glaça
Gastronomia
Suc que ha desprès una peça de carn o de peix durant la cocció, el qual s’ha espessit i caramel·litzat formant una superfície llisa que s’adhereix al fons del recipient.
serrà
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, de fins a 40 cm de longitud, de color bru clar amb nou bandes transversals vermelles o fosques al tronc.
Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa
fadrí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, que assoleix uns 20 cm, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l’esquena.
És tropical i habita en els esculls de corall N'hi ha també a la Mediterrània
bacoreta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, que ateny mig metre de llargada, molt semblant a la melva, però amb les aletes dorsals molt juntes, la primera falciforme.
El dors, de color blau, presenta unes taques vermiculars més fosques És propi de les mars càlides és pescat intensament a les costes nord-africanes i a les Antilles A la regió indicopacífica hom en captura una espècie pròxima E vaito
batallaire
Ictiologia
Peix d’aigua dolça, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels anabàntids, d’uns 10 cm de llargada, de colors molt vistosos, sobretot els mascles quan porten la lliurea nupcial.
Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
Santa Maria d’Alcover o Església Vella o de la Sang
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, després de la consolidació dels murs ECSA - E Pablo L’església de la Sang és situada al bell mig del nucli antic d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella i prop del portal de llevant de la vila que comunica amb l’antic traçat de la carretera de Reus a Montblanc Està totalment exempta de les edificacions que l’envoltaven, enderrocades al llarg del temps per a potenciar la visió de l’església L’espai deixat per aquests antics edificis i per l’enderroc de part de l’església a la guerra civil de 1936-39, conforma la plaça abans assenyalada, amb espais…
l’Ametlla de Mar
Vista del poble de l’Ametlla de Mar. S’estén pel suau coster d’un petit turó sobre la cala de l’Ametlla, avui tancada parcialment pel moll de llevant
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…